El president del Parlament, Roger Torrent, es va mostrar ahir disposat a «assumir les repercussions» que la seva actuació pugui comportar tot i que va dir que buscarà «no posar en el focus els funcionaris», per la qual cosa va defensar que el butlletí de la cambra no publiqués la moció de la CUP sobre autodeterminació.

La Fiscalia General de l'Estat va ordenar dimarts a la Fiscalia de Catalunya que investigui «la possible transcendència penal» de les decisions adoptades per la Mesa del Parlament de Catalunya, de la qual forma part la santvicentina Adriana Delgado durant les últimes setmanes, tot i les contínues advertències del Tribunal Constitucional (TC). Precisament, dimarts la cambra catalana va desafiar les advertències de l'Alt Tribunal i va votar, encara que no va publicar en el seu butlletí oficial, una moció en què exposa la seva voluntat d'«exercir l'autodeterminació», en un matí que es va convertir en una cursa entre el TC i el mateix Torrent, que buscava esquivar la desobediència.

En declaracions als periodistes als passadissos de la cambra, Tor-rent va afirmar: «Hem de respectar el paper de funcionaris i tècnics. Assumeixo les repercussions polítiques, però ara el que hem de procurar és no posar en el focus els funcionaris que fan la seva feina». El president del Parlament va dir així mateix que «obrir la porta a la censura en un parlament és limitar quins debats es poden fer i quins no», fet que segons la seva opinió «posa en risc els fonaments mateixos de la democràcia». Així, va avisar: «Per més requeriments, per més amenaces o per més querelles que hi hagi, nosaltres seguirem defensant la llibertat d'expressió». L'ordre que no es publiqués el text, van explicar fonts de la Mesa, la va donar als lletrats el secretari general de la càmera, Xavier Muro. Ja hi ha un precedent en què Muro va donar ordres que no es publiqués un text -en aquest cas, la proposició de llei del referèndum unilateral de l'1 d'octubre- que, no obstant això, sí que va aparèixer en el butlletí de Parlament amb l'aval de els membres de la Mesa de JxSí.

Preguntat per si el debat sobre la moció dut a terme ahir hauria tingut lloc si la comunicació del TC hagués arribat abans de produir-se, Torrent va assegurar que «el debat estava previst i s'hauria celebrat de totes maneres». Tot i no ser publicada al butlletí del Parlament, Torrent va dir que la moció «sí que va existir»: «La prova és que n'estem parlant i que ens perseguirà la Fiscalia».

Torra no compareixerà

El Parlament de Catalunya va votar ahir en contra que el president de la Generalitat, Quim Torra, comparegui a la cambra per donar explicacions dels seus presumptes vincles amb els CDR revelats pel sumari de l'«Operació Judes» de l'Audiència Nacional. La cambra va rebutjar per 57 vots a favor i 73 en contra les peticions de sol·licitud de PP i Ciutadans, i per 64 a favor i 66 en contra les de Catalunya en Comú Podem i el grup de PSC-Units, respectivament.

El president Torra va ser-hi present durant la votació però no durant la intervenció dels grups que sol·licitaven la seva compareixença després de les informacions que hauria estat còmplice i estat al corrent, presumptament, dels plans dels CDR de prendre el Parlament. Després de l'aparició de les informacions, fa dues setmanes, Torra va emetre un breu comunicat restant crèdit al que ha aparegut en el sumari, a partir de les declaracions dels detinguts, però Cs, PP, PSC-Units i els comuns van considerar que l'assumpte mereixia explicacions.