La plataforma International Trial Watch-Catalan Referendum Case va presentar ahir a Madrid el seu informe final sobre la sentència del Tribunal Suprem contra els líders independentistes, que conclou que el judici va vulnerar de forma «massiva» els Drets Humans. En concret, segons la plataforma, es va infringir el dret al principi de legalitat penal, a la llibertat, a la llibertat d'expressió, a la llibertat ideològica, al dret de reunió pacífica, a la participació política, a més del dret a un procés amb totes les garanties. L'informe s'ha elaborat amb la presència al judici de 62 observadors, 34 dels quals internacionals de 17 països.

Segons les conclusions del document, el judici al Suprem va suposar una «violació dels Drets Humans» recollits per tractats i convenis ratificats per l'Estat i que formen part del seu ordenament jurídic intern. «Es tracta d'una resolució clarament ideològica amb pretensió de substituir la necessària solució política del conflicte que es viu a Catalunya», assegura el document.

Així ho va apuntar Anaïs Franquesa, representant del Centre Irídia per a la Defensa dels Drets Humans. Franquesa va afirmar que la sentència «trenca clarament el principi de legalitat penal» que implica que la llei «no és previsible per als condemnats». «Crida l'atenció que en 500 pàgines de sentència no s'arribi a descriure què és un 'alçament'», va dir Franquesa, que recorda que els magistrats atribueixen als 9 empresonats delictes per aquest «suposat alçament» els dies 20 i 21 de setembre i 1 d'octubre del 2017.

Segons Franquesa, «el fonament de la condemna» és que un delicte de desobediència «passa a ser sedició per atiar la ciutadania a participar a les mobilitzacions». La realitat, va recordar, és que va ser una «mobilització pacífica» emparada en el «dret d'expressió i de manifestació» que no justifica la sentència de presó.

Belén de las Nieves Caballero (Asociación Libre de Abogadas y Abogados) va recordar que aquest judici «no afecta només els líders independentistes» sinó «l'exercici dels drets de reunió pacífica i d'expressió». Segons Caballero, «s'ha atacat un dels principis bàsics de qualsevol Estat de dret que és el principi de legalitat» perquè «s'ha fet quadrar un delicte com el de sedició amb conductes que simplement exercien el dret de manifestació pacífica». Això, va dir, afecta qualsevol altre tipus de moviment. De la seva banda, el president d'Advocats Europeus Demòcrates (AED) va denunciar que «s'han produït vulneracions molt clares» sobre el dret a tenir «un procés just», començant pel fet que el judici «s'hauria d'haver generat a Catalunya» perquè els fets no tenien cap efecte a la resta de l'Estat.