El magistrat de l'Audiència Nacional Ismael Moreno ha arxivat provisionalment la querella presentada per diverses associacions de juristes i víctimes de l'1-O per delictes contra la humanitat contra l'antiga cúpula del ministeri de l'Interior per l'actuació de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil aquell dia. Entre els denunciants hi ha els bagencs Jordi Pesarrodona, Joan Badia, Aleix Pérez i Magdalena Clarena.

El jutge Moreno considera que «l'Estat tenia l'obligació d'utilitzar tots els mitjans precisos dels que disposava per mantenir la seguretat pública i restituir l'ordre constitucional que s'havia alterat». L'actuació policial, diu, va ser «legítima» per reprimir actes «manifestament il·legals tendents a la subversió de l'ordre constitucional», però també «proporcionada» tenint en compte les xifres d'aldarulls, el nombre de lesionats i l'entitat dels mateixos.

També remarca que els partits i les entitats independentistes van dibuixar un full de ruta per assolir la independència dos anys abans de l'1-O, i detalla les actuacions posteriors, com l'aprovació de les lleis de transitorietat i del referèndum. Tot això, «sabent que amb allò es cometia el risc que es produïssin aldarulls greus i alteracions d'ordre públic de resultat dubtós, amb grans possibilitats de risc i inseguretat per a la població». Totes aquestes accions, juntament amb el 20-S, la iniciativa Escoles Obertes i l'1-O, implicaven sotmetre els ciutadans a un «escenari indiscutible de risc en oposar-se als agents de policia que desenvoluparien les seves funcions per mantenir l'ordre constitucional». No eren, diu la interlocutòria, «actes espontanis sorgits de la població», com defensen els querellants. «Davant d'aquests esdeveniments, l'Estat tenia l'obligació d'utilitzar tots els mitjans precisos dels quals disposava per mantenir la seguretat pública i restituir l'ordre constitucional que s'havia alterat», conclou l'Audiència. L'actuació policial, insisteix, va ser «legítima» per reprimir actes «manifestament il·legals tendents a la subversió de l'ordre constitucional», i «proporcionada», tenint en compte les xifres d'aldarulls, el nombre de lesionats i l'entitat dels mateixos.

L'Audiència remarca que la querella obvia les «il·legalitats en què s'estava incurrent per part dels poders públics» de Catalunya «contra la legitimitat constitucional i les maniobres desenvolupades per mobilitzar la ciutadania, que, amb el seu seguiment, prestava el seu consentiment a aquests actes». A més, segons el magistrat, i d'acord amb la fiscalia, «no s'aporten ni consten mínimament acreditades dades o elements objectius» que permetin considerar que es van cometre delictes contra la humanitat. Afegeix que no té «el mínim rigor» que requereix aquest delicte en el Codi Penal i critica la «insuficiència probatòria» de les afirmacions dels querellants. Els querellants també van presentar l'escrit al Tribunal Penal Internacional de l'Haia, que podria investigar el cas si totes les altes instàncies judicials espanyoles l'arxiven.

La querella és contra l'exsecretari d'Estat de Seguretat José Antonio Nieto, el coronel de la Guàrdia Civil i coordinador de l'operació Copèrnic, Diego Pérez de los Cobos, els excaps de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil a Catalu-nya, Sebastián Trapote i Ángel Gozalo, entre altres.