18 de novembre de 2019
18.11.2019

«Benvinguda sigui la condemna»: Torra es proclama víctima d'un «judici polític»

El president de la Generalitat admet que va desobeir la JEC i diu que la sentència no canviarà la voluntat dels catalans

18.11.2019 | 20:24
VÍDEO: El discurs final de Quim Torra davant el TSJC

A l'atac. Així ha afrontat el president de la Generalitat, Quim Torra, el judici per un delicte de desobediència que l'ha dut a declarar aquest dilluns davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) i en el qual se'l jutja per no acatar inicialment l'ordre de la Junta Electoral Central (JEC) de retirar del Palau de la Generalitat una pancarta amb un llaç groc a favor dels polítics presos. Torra ha reconegut que va "desobeir" perquè va considerar que era "impossible complir una ordre il·legal" i, en el seu al·legat final abans que el cas hagi quedat vist per sentència, ha etzibat al tribunal: "Benvinguda sigui la condemna". 

La fiscalia demana un any i vuit mesos d'inhabilitació, mentre que l'acusació popular, exercida per Vox, demana dos anys d'inhabilitació per a un Torra que davant del TSJC s'ha proclamat víctima d'un "judici polític" i sense garanties que busca "alterar el panorama català", encara que ha advertit que una eventual condemna no servirà per canviar la "voluntat" ni el "destí" del poble de Catalunya.

En la seva declaració, el cap del Govern català ha dit que la retirada de les pancartes era una ordre "il·legal" dictada per un organisme que no tenia competències per sol·licitar-ho. També ha subratllat que com a president de la Generalitat té el "deure" de defensar els drets i les llibertats dels ciutadans i que no "permetrà mai que siguin vulnerats i trepitjats".

Torra ha qualificat el cas com una "vulneració" de la llibertat d'expressió i una "censura". Especialment dur ha estat en el seu al·legat final, quan ha defensant la legitimitat de la seva desobediència a la JEC i de la seva actuació política, i ha volgut desafiar els magistrats del tribunal advertint-los que "davant de la història, la vostra condemna serà la vostra condemna". Segons ha dit, el tribunal el pot condemnar a ell però "no canviarà la legitimitat del Parlament, el compromís amb el poble, la voluntat del poble i el destí d'aquest país, la democràcia i els drets humans guanyen sempre, la llibertat acabarà guanyant".

El president ha acusat la JEC de voler portar-lo a una "disjuntiva molt clara", la d'obeir un mandat "il·legal" o bé fer-lo "prevaricar". Ha afegit que es va intentar que incorregués en un delicte de presumptes coaccions si es pretenia que Torra ordenés la retirada d'estelades, llaços grocs o pancartes del edificis públics.

Preguntat pel seu advocat sobre per quin motiu va penjar la pancarta al balcó del Palau de la Generalitat, Torra ho ha justificat perquè "existeix" a la societat catalana un "gran consens" sobre la no judicialització del conflicte polític català. Ha recordat que el Parlament va rebutjar en dues ocasions proposicions de llei que reclamaven la retirada de la pancarta i que si l'haguessin retirat s'hauria "donat la raó" als grups que eren contraris a l'exhibició de la simbologia. També ha parlat de posicionaments internacionals a favor d'una resolució a través de la política.

El fiscal superior diu que la JEC era plenament competent


Per part de la fiscalia, Francisco Bañeres, el fiscal superior de Catalunya, ha defensat durant la sessió que la JEC era plenament competent per ordenar al president de la Generalitat que retirés els llaços grocs i les pancartes. Així, ha recordat que Torra no va dubtar de la competència fins molts dies després de rebre la primera ordre i el president no ho va qüestionar públicament. A més, Bañeres ha recordat que el debat no és sobre la llibertat d'expressió, ja que les pancartes i llaços es van poder tornar a penjar el dia després de les eleccions municipals i europees del 26 de maig.

Però Torra ha volgut fer un apunt sobre la diferència entre els llaços grocs i les estelades. Al seu torn ha dit que els llaços tenen l'origen històric duran ta Guerra de Successió a Catalunya i que es va utilitzar en altres ocasions històriques. Ha defensat que no és un "símbol de propaganda o partidista" perquè va "més enllà dels partits" i que, com que defensa un "desig de justícia", hauria de ser "patrimoni" de qualsevol estat democràtic de dret. "Nego que els llaços grocs siguin partidistes o propaganda", ha conclòs.

En el cas de les estelades, ha dit que són un símbol reconegut pel Parlament, i per tant, legal que simbolitza l'anhel de "llibertat, democràcia i acció no violenta". Ha dit que el concepte "presos polítics" no correspon a cap partit polític en concret perquè l'utilitzen formacions diferents.

A més, el president de la Generalitat ha lamentat que l'ordre de la JEC "no era clara" i ha dit que tot i reclamar aclariments, l'organisme va respondre amb més "ambigüitat" fins que els va instar a treure tota la simbologia.

Els policies no saben quan es va penjar la simbologia


Després de Torra, dels onze policies de la Brigada d'Informació que havien de declarar, les acusacions han renunciat a set d'ells, dos dels quals ho havien de fer per videoconferència, a causa del retard en l'horari previst i la reiteració en les seves versions.

Els quatre que han declarat han explicat que els van ordenar anar davant d'edificis de la Generalitat per fotografiar si hi havia simbologia a les façanes. Van anar entre el 19 i el 22 de març al Palau de la Generalitat i a les conselleries d'Interior, Governació i Empresa. En resposta a la defensa, tots han explicat el mateix: que no saben quan es va penjar la simbologia ni qui la va penjar.

El bagenc Miquel Esquius defensa que van ser anecdòtics els llocs on no es van retirar els símbols


Un dels testimonis que ha declarat ha estat l'excomissari en cap dels Mossos d'Esquadra, el surienc Miquel Esquius. A parer seu, " no hi va haver cap impediment per part de presidència per retirar els llaços o estelades als edificis públics".

El bagenc ha defensat que les situacions en les que la retirada no es va produir van ser "anecdòtiques" i que "no es va produir desobediència". També ha assegurat que "no" era difícil complir l'ordre de la Junta Electoral Central de retirar les pancartes i llaços de les façanes dels edificis de la Generalitat el passat mes de març. Ha assegurat que no hi havia cap dificultat aparent en els edificis per complir el manament.

Els Mossos van rebre l'ordre directa de la JEC i van instar Presidència a complir-la, amb l'advertiment que si no ho feia, ho faria la policia catalana.

Tensió quan s'ha negat a respondre les preguntes de la fiscalia i de Vox


Tens ha estat en el moment en què Torra ha anunciat a l'inici de la seva declaració davant del TSJC la seva decisió de no respondre a les preguntes de la fiscalia i de l'acusació popular exercida per Vox. El president ha argumentat que no volia respondre a Vox per ser un "partit franquista".

El president del tribunal i del TSJC, Jesús María Barrientos, ha reprès Torra per aquesta afirmació. "Té dret a respondre o no les preguntes de les parts, el que no se li permet és que faci una manifestació ofensiva o desqualificadora a cap part, això és competència del tribunal impedir-ho", li ha dit. Torra li ha replicat que no considerava que hagués fet cap "desqualificació".

Després de la topada amb el president del tribunal, ha afegit que tampoc respondria a les preguntes de la fiscalia però que ja ho explicaria en el torn d'última paraula, al final de la vista.

La defensa de Torra dubta que cap jutge sigui capaç de jutjar-lo per un "acte polític"


Ja en els instants inicials del judici s'havien viscut altres moments de tibantor. L'advocada de Quim Torra, Isabel Elbal, ha posat en dubte que cap jutge, català o de fora de Catalunya, sigui capaç de jutjar el president de la Generalitat perquè no retirar el llaç groc i la pancarta a favor dels polítics presos va ser un "acte polític". Per la lletrada, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya tenia "l'oportunitat històrica" d'anul·lar el judici, tenint en compte, al seu parer, la "falta d'imparcialitat" del propi tribunal i d'almenys dos membres de la JEC.

Elbal ha recordat algunes manifestacions de dos membres de la Junta i del president del TSJC, Jesús María Barrientos, que presideix el judici, en contra dels llaços grocs i el procés independentista. També ha recordat que Barrientos i Mercedes Armas, una altra de les magistrades del judici, van admetre a tràmit la querella de la fiscalia contra Torra i ja s'hi van pronunciar a favor.

Boye demana al TSJC que presenti una qüestió prejudicial al TJUE


L'advocat de Torra, Gonzalo Boye, ha demanat al TSJC que presenti, abans de dictar sentència, una qüestió prejudicial davant del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) per si la participació de diversos magistrats durant el procediment judicial respecta la Carta Europea dels Drets Humans. Segons ell, com ja ha demanat recurrentment, hi ha dubtes sobre la parcialitat de bona part dels magistrats que han intervingut en el procés, i per això ha utilitzat el seu informe final per presentar les qüestions prejudicials. No obstant això, el president del tribunal, Jesús Barrientos, li ha dit que ho havia d'haver presentat en les seves conclusions definitives, per donar l'oportunitat a la fiscalia i l'acusació popular de presentar les seves al·legacions. Boye ha protestat i ha anunciat que presentarà la mateixa petició al Tribunal Suprem.

El president arriba acompanyat de família, govern i simpatitzants


El president de la Generalitat ha arribat a la seu del TSJC a les 8.49 hores acompanyat per la seva dona, els seus fills, el Govern, els partits i les entitats independentistes, que han fet l'últim tram del passeig Lluís Companys amb ell, des de l'Arc del Triomf. Ha entrat al Palau de Justícia amb la seva dona i el seu advocat, Boye. Els simpatitzants han corejat 'No és justícia, és venjança' i 'Llibertat presos polítics' davant Torra i la seva dona, Carola Miró, i també hi ha hagut membres de JxCat, d'ERC i de la CUP, a més de dirigents d'Òmnium i de la ANC.

Torra, el tercer president català consecutiu perseguit per la justícia pel seu paper en el procés independentista, es juga en el judici la seva inhabilitació per a l'exercici de funcions de govern o de càr-rec públic, una pena que podria apartar-lo de la Generalitat una vegada la sentència sigui ferma. La Fiscalia demana per a ell un any i vuit mesos d'inhabilitació per a qualsevol càrrec públic d'àmbit local, autonòmic, estatal o europeu i multa de 30.000 euros, una condemna que Vox, acusació popular en la causa, eleva fins als dos anys de presó i una sanció de 72.000 euros.

Tot i això, encara que el TSJC condemni Torra per desobediència a la Junta Electoral, el president no seria apartat de la Generalitat fins que el Tribunal Suprem no ho ratifiqués. La sentència del TSJC està prevista per a les properes setmanes, però la mitjana de temps de l'alt tribunal per resoldre recursos acostuma a ser superior als nou mesos, cosa que dilataria fins, com a mínim, l'any que ve una eventual inhabilitació del president català. En cas que s'haguessin convocat eleccions abans que la condemna fos ferma, no li impediria presentar-se com a candidat.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit