El president de la Generalitat, Quim Torra, va reconèixer ahir haver desobeït l'ordre de la Junta Electoral de retirar els llaços grocs i es va proclamar víctima d'un «judici polític» davant un Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) la imparcialitat del qual va qüestionar.
El TSJC va deixar ahir a la tarda vist per a sentència el judici per desobediència contra Torra, per a qui la Fiscalia demana una pena d'un any i vuit mesos d'inhabilitació per no fer cas de l'ordre de la Junta Electoral de retirar els llaços abans de les eleccions del 28-A, un símbol que, li va recordar el fiscal superior de Catalunya, Francisco Bañeres, no és «neutral» perquè «no és compartit per la totalitat de catalans».
{C}
Torra, que lluïa un llaç groc a la solapa, es va acollir al seu dret a contestar només les preguntes del seu advocat, Gonzalo Boye, davant del qual va admetre que va incomplir l'ordre de la Junta Electoral Central (JEC), per considerar-la «il·legal», en procedir d'un òrgan al qual creu que un president de la Generalitat no deu obediència jeràrquica. A la pregunta de si va complir l'ordre de la JEC, Torra va ser taxatiu: «No, no la vaig complir. Diguem-ho d'una altra manera: sí, la vaig desobeir. Però era impossible complir una ordre il·legal. Tots els membres d'aquesta sala ho saben, era una ordre il·legal dictada per un òrgan que no tenia competència».
El president no va acceptar respondre les preguntes de l'acusació popular exercida per Vox i, a diferència de la seva posició durant la instrucció del cas, es va negar també a contestar la Fiscalia, adduint que aquesta només és garant dels «interessos del Govern central» des que Pedro Sánchez va assegurar que el ministeri públic depenia de l'executiu.
L'al·legat polític de Torra
A més d'una breu declaració a preguntes del seu advocat, de tot just mitja hora, el primer president de la Generalitat en actiu que seu al banc dels acusats va aprofitar el seu dret a l'última paraula per llançar un al·legat polític, en què va afirmar: «Si per defensar els drets dels meus compatriotes he de ser condemnat, benvinguda sigui la condemna».
El president es va presentar com a víctima d'un «judici polític» que al seu entendre busca «canviar el panorama polític» de Catalunya, però va advertir que la seva eventual condemna per desobediència no podrà canviar el «destí» ni la «voluntat» del poble de Catalunya. «Aquest tribunal em pot condemnar, sí, em podeu condemnar, però no canviarà la legitimitat dels que em van triar. Em podeu condemnar, sí, però no canviareu en absolut el compromís que tinc assumit amb el poble de Catalunya. Em podeu condemnar, però no canviareu la voluntat del poble de Catalunya. Em podeu condemnar, certament, però no canviareu el destí d'aquest país. La democràcia guanya sempre», va dir.
Torra, que va finalitzar el seu al·legat amb un «Visca Catalunya lliure», es va adreçar al tribunal per advertir-li: «Davant la Història, recordeu que la vostra condemna serà la vostra condemna».
Davant l'afirmació del president que l'emblema dels «presos polítics» és fruit del consens de la societat catalana, el fiscal superior li va recordar, en els seus informes finals, que el llaç groc «no és compartit per la totalitat dels catalans», de manera que « no és neutral» i ha de ser suprimit en període electoral. Bañeres va apuntar a més el «menyspreu» que va mostrar el president català davant la Junta Electoral, que va anar «intensificant» amb el pas dels dies, amb una falta de «respecte institucional» que, «col·loquialment», va fer que «s'envalentís».
El fiscal va argumentar que, com a «autoritat superior», les decisions de la JEC són «peremptòries» i d'obligat compliment, no només per a Torra, sinó també per al president del Govern central i per a tots els poders públics en general. A més, va recordat que a Catalunya la JEC és l'únic òrgan «competent», ja que és l'única comunitat que no té una llei electoral pròpia, de manera que les eleccions en aquesta comunitat tenen com a base la Llei Orgànica de Règim Electoral General.
Un argument que va rebatre l'advocat del president, Gonzalo Boye, que va basar la seva defensa per rebutjar el delicte de desobediència en el fet que la Junta Electoral Central no és un òrgan «competent», ni «omnipresent», ni «superior» a Torra.
Es reclama la nul·litat del judici
Prèviament a la celebració del judici, el tribunal va rebutjar la nul·litat de la causa plantejada per la defensa, que va denunciar vulneració de drets i va qüestionar la imparcialitat de la instrucció i de la sala, i va acordar prosseguir el judici. La sala va desestimar els plantejaments de la defensa perquè considera que ja van ser argumentats i rebutjats per part del tribunal d'apel·lacions del TSJC quan va resoldre sobre els recursos de Torra abans d'arribar a judici.
El president de la Generalitat va afrontar la seva declaració acompanyat per la majoria de membres del seu Govern i centenars de manifestants convocats per les entitats sobiranistes a les portes del TSJC. Dins la sala, però, cap conseller va seguir el judici a Torra, que sí que va estar acompanyat durant tota la vista pel vicepresident de Parlament, Josep Costa, de JxCat, així com la seva dona i un dels seus fills.
