Quim Torra és el primer president català des del 1978 que pot ser inhabilitat en exercici del seu càrrec, una hipòtesi que podria desencadenar altres efectes, com un avançament electoral o un canvi de guió que portaria el vicepresident, Pere Aragonès, a assumir el timó de la Generalitat. Aquests són escenaris possibles:
Risc d'inhabilitació
Torra corre el risc de ser condemnat pel TSJC a una pena de fins a dos anys d'inhabilitació per desobeir l'ordre de la Junta Electoral de retirar llaços grocs dels edificis públics de la Generalitat abans de les eleccions generals del 28 d'abril. La Fiscalia demana un any i vuit mesos d'inhabilitació per qualsevol càrrec públic d'àmbit local, autonòmic, estatal o europeu i una multa de 30.000 euros, mentre que Vox, acusació popular en la causa, eleva la petició fins als dos anys de presó i una sanció de 72.000 euros.
Aragonès, nou home fort?
Els equilibris dins el Govern de coalició de JxCat i ERC es podrien veure alterats amb una inhabilitació de Torra, ja que, d'acord amb el que marquen els articles 6 i 7 de la Llei de la Presidència de la Generalitat i de Govern, tocaria al vicepresident, Pere Aragonès, assumir el comandament de l'executiu. Aragonès no és només l'home fort d'ERC al Govern, sinó també el perfil més ben posicionat per succeir Oriol Junqueras com a pròxim candidat dels republicans a la presidència de la Generalitat.
Tot i haver-hi sectors que preferirien veure el president del Parlament, Roger Torrent, o l'exportaveu d'ERC al Congrés Joan Tardà al capdavant de la candidatura del partit en les pròximes eleccions catalanes, el mateix Junqueras, condemnat a 13 anys de presó, ja ha donat a entendre públicament les seves preferències per Aragonès, i l'opinió del líder pres pesarà enormement.
Si Torra és inhabilitat, s'activarà el procediment per elegir un nou president: en els deu dies següents, el president de Parlament ha de proposar un candidat a la investidura i, en cas de no aconseguir la majoria necessària per ser investit, es posarà en marxa un compte enrere de dos mesos; un cop consumit aquest temps sense que hagi estat possible escollir un altre nom, la legislatura resta dissolta i se celebren eleccions al cap de 54 dies, com marca la llei electoral. Fins a la investidura d'un nou president, Aragonès es podria mantenir com a número u en funcions de la Generalitat, un escenari que és vist amb recel des de JxCat, que ara ostenta a través de Torra la presidència de la Generalitat, després d'haver aconseguit 34 diputats a les eleccions del 21-D del 2017, dos més que ERC.
Eleccions, abans o després?
Aquesta cessió provisional del comandament de la Generalitat a ERC en cas d'inhabilitació de Torra incomoda JxCat, que segueix ajornant el seu procés de reordenació interna i de substitució de lideratges.
Una opció al seu abast, reconeixen veus de JxCat, seria que Torra precipités la convocatòria de noves eleccions a Catalunya abans que la condemna d'inhabilitació fos ferma, per no haver de cedir el comandament.
De quin marge disposaria Torra per controlar ell la convocatòria de nous comicis abans que sigui inhabilitat i no pugui fer-ho? Encara que el TSJC condemni el president -no està previst que la sentència es demori més d'unes setmanes-, no seria apartat de la Generalitat fins que el Tribunal Suprem ho ratifiqués. La mitjana de l'alt tribunal per resoldre recursos no sol ser inferior als nou mesos, el que dilataria fins a almenys l'any que ve una eventual inhabilitació.
La carta Puigdemont
Fins fa unes setmanes, des d'ERC -llavors a l'alça en les enquestes- s'insistia a suggerir un avançament electoral com a resposta a la sentència del procés, un escenari del qual JxCat -encara amb la seva estructura i els seus nous lideratges per definir- no volia ni sentir a parlar. Els resultats de les eleccions generals del 10-N a Catalu-nya, sumats al ja esmentat factor Aragonès, poden matisar les previsions de partida.
JxCat necessita temps per reordenar-se, trobar un encaix entre el PDeCAT i els independents adherits al projecte i definir una estructura de comandament en què quedi clar qui lidera la formació i qui optarà a la presidència de la Generalitat. Però fonts d'ERC temen que JxCat aprofiti la conjuntura per avançar les eleccions, situar Puigdemont com a cap de llista -un gest merament simbòlic però que electoralment seria un cop d'efecte- i acompanyar-lo, per exemple, de Laura Borràs.
Puigdemont està pendent de la vista que se celebrarà davant la justícia belga el 16 de desembre per l'euroordre emesa pel Tribunal Suprem, però també segueix amb molta atenció el que pugui dir el Tribunal de Justícia de la Unió Europea sobre si cal reconèixer la immunitat de Junqueras com a eurodiputat, ja que aquest cas podria tenir conseqüències directes sobre ell mateix. En el cas que l'euroordre fos atesa per les autoritats belgues i Puigdemont fos extradit, JxCat podria igualment proposar-lo com a cap de llista a la Generalitat, un escenari que complicaria així mateix les opcions d'ERC, fins ara favorita.
Al seu torn, a partir del 23 de febrer del 2020, Artur Mas tornarà a ser elegible, en acabar la seva inhabilitació per la consulta del 9-N del 2014, tot i que el seu perfil, vist amb bons ulls al PDeCAT, desperta reticències en sectors independents de JxCat, i ell mateix reconeix que la idea de tornar a la primera línia no l'entusiasma.
... i la investidura de Sánchez
L'espera de la sentència del TSJC després del judici a Torra coincidirà amb les converses per a la investidura de Pedro Sánchez, en què els 13 diputats d'ERC poden jugar un paper rellevant. ERC ja es va oferir a facilitar la investidura de Sánchez després del 28-A, però la situació s'ha complicat: les condemnes als líders de procés, el to de la campanya del PSOE pel que fa al diàleg amb els independentistes i la pressió de la CUP i JxCat -més encara si Torra és condemnat- poden fer més difícil que els republicans ofereixin els seus vots per desbloquejar el Govern central, ja que el seu eventual suport podria passar-los factura a les properes eleccions catalanes.
