Amnistia Internacional va fer públic ahir el seu informe d'anàlisi de la sentència del procés i va mostrar «preocupació» per les condemnes per sedició dictades contra els nou líders independentistes jutjats pel Tribunal Suprem perquè «vulneren el principi de legalitat» i les veu contràries al «dret internacional dels drets humans». En el seu informe alerta de la definició «vaga» d'aquest delicte a la legislació espanyola i la interpretació «extensiva» feta pel Suprem i la «criminalització». Amnistia Internacional va constatar que el delicte de sedició està definit de forma «molt general» al codi penal, fet que consideren una «vulneració del principi de legalitat contingut a l'article 7 del Conveni dels Drets Humans».

L'organització va assegurar no compartir l'afirmació del tribunal que les actuacions del 20-S i l'1-O «van estar lluny d'una pacífica i legítima manifestació de protesta» i tampoc que consideri que la violència «no és necessària» per a la sedició. Amnistia conclou que «impedir el compliment d'una ordre judicial de manera pacífica podria justificar la imposició de certes restriccions a l'exercici del dret a la llibertat de reunió pacífica», però que el tribunal «ha fallat» a l'hora de demostrar que l'aplicació de la sedició i «la imposició de sancions penals d'aquesta severitat» siguin «mesures previsibles, necessàries i proporcionals davant dels fets que, com la mateixa sentència reconeix, van ser eminentment pacífics».

Amnistia Internacional va reclamar a les autoritats espanyoles una revisió «substancial» de la definició del tipus penal de la sedició «per garantir que no criminalitza indegudament actes de desobediència civil pacífica ni imposa penes desproporcionades per accions relacionades amb l'exercici de les llibertats d'expressió i reunió pacífica». En el seu informe, l'organització també va alertar d'un possible «efecte dissuasiu» que pot provocar la sentència, ja que hi pot haver ciutadans que «renunciïn a participar en manifestacions i protestes pacífiques davant del temor a enfrontar-se a altes penes de privació de llibertat, encara que el seu comportament no impliqui conductes violentes». De fet, constaten que la sentència «no exclou explícitament» de la sedició qualsevol individu, a més dels condemnats, que estigués present en els fets del 20-S o l'1-O, sinó que «es limita a constatar que cap d'ells no ha estat objecte d'acusació penal».

Amnistia Internacional va car-regar molt especialment contra la condemna per sedició a Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, ja que considera que això suposa una «restricció massiva i desproporcionada dels seus drets a la llibertat d'expressió i reunió pacífica», i en demana la llibertat immediata. Pel que fa als altres condemnats per sedició, els exmembres del Govern i l'expresidenta del Parlament Carme Forcadell, remarca que «van poder cometre algun delicte legítimament enjudiciable en virtut del càrrec oficial que exercien en aquell moment» per fets que «no es trobarien emparats per l'exercici de la seva llibertat de reunió i expressió o la desobediència civil», però al mateix temps veu amb «preocupació» la seva condemna per sedició, perquè està basada en «un delicte vagament definit» i «fonamentada en una interpretació extensiva d'aquest delicte, en vulneració del principi de legalitat».

L'organització va concloure no haver trobat «elements per afirmar que el procés judicial seguit en contra dels 12 líders catalans hagi vulnerat les garanties d'un judici just», tot i admetre que algunes qüestions van «despertar preocupació» durant el procediment.