La sala penal de l'Audiència Nacional va declarar la nul·litat de les ordres de presó de quatre dels CDR acusats de terrorisme que estan empresonats a Madrid en considerar que no se'ls va proporcionar informació essencial de les actuacions en la vista que va servir per acordar el seu ingrés a presó.

Considera que s'ha produït una «indefensió evident» i una «infracció d'un dret essencial». El jutge instructor de la causa, Manuel García Castellón, haurà de decidir ara si els allibera definitivament o considera que la presó provisional ha de mantenir-se. Per això caldrà que dicti una nova interlocutòria en aquest sentit. Precisament avui s'ha convocat una sessió a les dotze del migdia per prendre aquesta decisió. La sala estima parcialment els recursos de quatre empresonats i queden per resoldre dos recursos més.

En aquesta poc habitual situació es troben Eduard Garzón, Xavier Duch, Xavier Buigas i Alexis Codines, els recuros d'apel·lació dels quals contra la presó han estat estimats parcialment. Encara falta per resoldre les impugnacions dels qui van admetre davant del jutge tenir material per fabricar explosius, Jordi Ros i Ferran Jolis. El recurs del setè pres per aquesta causa, Germinal Tomás Aubeso, encara no s'ha resolt perquè la sala penal encara no ha fixat una data per a la seva vista.

Causes sota secret

L'Audiència es va basar en doctrina del Tribunal Constitucional sobre causes que estan sota secret, que estableix que s'ha de proporcionar una mínima informació essencial als acusats per garantir el dret de defensa. Correspon al jutjat determinar quins són aquests elements essencials «compaginant-ho amb el secret, però sense que pugui denegar de forma absoluta qualsevol classe d'accés emparant-se de forma general en el secret», van apuntar les interlocutòries de la sala penal.

A més a més va remarcar que ha pogut veure la gravació de la compareixença dels acusats on les defenses demanen explícitament els motius de les detencions, i el jutge argumenta que no poden tenir accés a les actuacions perquè estan sota secret.

Això suposa, diu l'Audiència, una «indefensió evident» i una «infracció d'un dret essencial en el procediment d'instauració de la mesura judicial de presó. Es produeix una situació que queda fora de cobertura de la Constitució, a més de productora d'una greu indefensió material», va concloure.