La defensa el president de la Generalitat, Quim Torra, ha interposat un recurs de súplica davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) perquè elevi la seva causa per desobediència a la justícia europea, en considerar que se l'ha privat del dret a un jutge imparcial.
En un escrit dirigit a la sala civil i penal del TSJC, Torra recorre la decisió de l'alt tribunal català de no admetre, en el judici de dilluns per desobediència per no retirar a temps els llaços grocs en període electoral, cinc qüestions prejudicials que va plantejar per denunciar que s'havien vulnerat els seus drets en aquest procediment.
En el recurs, Torra exigeix que s'elevin aquestes qüestions prejudicials al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) i que es declari nul·la la decisió que va adoptar «in voce» el president del tribunal, José María Barrientos, que les va rebutjar per «extemporànies». Barrientos va rebutjar admetre les qüestions prejudicials durant el tràmit d'informe de la vista oral en considerar que la defensa de Torra, exercida per Gonzalo Boye, les havia sol·licitat en el moment processal equivocat.
Segons el magistrat, Boye no hauria d'haver plantejat aquestes qüestions en el seu informe final, sinó abans d'elevar les seves qualificacions a definitives per donar així l'oportunitat a la resta de les parts de formular les al·legacions que fossin pertinents.
No obstant això, el president considera que aquest raonament «no pot qualificar-se sinó de mer pretext amb l'única pretensió de vulnerar» els seus «drets» ja que, assegura, no hi ha cap «precedent» que impedeixi plantejar qüestions al TJUE durant la fase dels informes.
«L'argument usat pel tribunal per no admetre a tràmit les nostres qüestions prejudicials no només s'aparta de la legalitat sinó que, a més, no té cap tipus de suport doctrinal o jurisprudencial», sosté Torra, que denuncia que la sala d'enjudiciament «ha prescindit totalment i absolutament de les normes de procediment i ha causat efectiva indefensió».
Les consultes que el president català demana que s'elevin al tribunal de Luxemburg qüestionen si en el procés en contra seu s'ha vist vulnerat el dret a un jutge imparcial, cosa que va portar la defensa a demanar la nul·litat de la causa, mesura que també va ser rebutjada. Entre d'altres, el recurs qüestiona si la instrucció del cas s'ha vist perjudicada per haver estat dirigida per un magistrat «proposat per un partit parlamentari de l'oposició que ha marcat públicament com a objectiu polític que l'acusat deixi d'ostentar el càrrec públic per al qual ha estat democràticament elegit».
També adverteix que la imparcialitat del tribunal podria haver-se vist vulnerada arran d'unes declaracions del jutge Joaquín Elias, que, segons el recurs, va dir dies abans del judici que se sentia «fustigat i incomodat pel Govern que presideix l'acusat».
Un altre dels arguments que vol que aclareixi la justícia europea és si el delicte de desobediència amb relació als fets pels quals Torra està processat s'ajusta al Dret europeu.
El president català va ser jutjat dilluns per desobeir l'ordre de la Junta Electoral de retirar els llaços grocs en campanya electoral, fet pel qual podria ser condemnat a dos anys d'inhabilitació, la qual cosa el podria apartar del càrrec.
Durant la sessió, Torra va reconèixer haver desobeït el dictamen de la JEC per considerar-lo «il·legal» i es va proclamar víctima d'un «judici polític».
D'altra banda, la ministra de Defensa en funcions, Margarita Robles, va dir ahir que va sentir «vergonya aliena» en veure la declaració del president Quim Tor-ra davant del TSJC i espera que el seu mandat sigui només «un parèntesi molt lamentable en la història de Catalunya». Robles va lamentar els termes de la declaració de Torra. «Com a demòcrata vaig sentir vergonya aliena en veure la declaració del senyor Torra», va afirmar Robles.
