El Tribunal Suprem ha revocat la sentència de TSJC que anul·lava l'adjudicació del servei de l'aigua a l'àrea metropolitana de Barcelona a una empresa publicoprivada i ha avalat la constitució d'aquesta companyia mixta, que lidera Agbar. Aquesta empresa està formada en un 70% per Agbar, en un 15% per l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) i en un 15% per Criteria, i és l'encarregada de prestar serveis com el subministrament d'aigua potable, l'abastament d'aigua en baixa o la depuració d'aigües residuals a la regió metropolitana.

El Suprem estima els recursos presentats per la Societat General d'Aigües de Barcelona, Aigües de Barcelona i l'Empresa Metropolitana de Gestió del Cicle Integral de l'Aigua i tomba l'anterior decidida de l'TSJC, que el 2016 va anul·lar l'adjudicació realitzada el 2012 per via directa a l'empresa mixta per gestionar el cicle integral de l'aigua de l'àrea de Barcelona. El TSJC va anul·lar l'adjudicació en estimar recursos contenciosos administratius contra aquesta assignació, entre els quals el presentat per Aigües de València, en considerar que es va produir de forma directa mitjançant la creació d'una societat mixta sense publicitat ni concurrència.

A quatre sentències que van ser notificades ahir a les parts, el Suprem dóna suport a la justificació de necessitat, al·legada per les entitats recurrents, d'atorgar el contracte a un empresari determinat, sense que hi hagués una alternativa o substitut raonable, i sense que l'absència de competència sigui el resultat d'una restricció artificial dels paràmetres d'adjudicació de la concessió. L'Alt Tribunal recorda a més que la competència de les entitats locals en matèria d'aigua és anterior a la Llei de Règim Local de 1950 i que aquesta competència no suposa l'assumpció automàtica de el servei d'abastament d'aigua, en contra del que sostenen les parts que van denunciar l'adjudicació. La sentència també confirma la plena competència de l'Estat per atorgar la concessió d'aigües a Aigües de Barcelona SA, concessió que va tenir lloc el 1953 i que «de cap manera es pot entendre com a provisòria», ja que el servei no havia estat municipalitzat.