El Parlament aprova la resolució sobiranista qüestionada pel Tribunal Constitucional

El TC va suspendre la tramitació d'un fragment del punt 11 de la resolució conjunta de les forces independentistes, que plantejava que el Parlament «reitera i reiterarà, tantes vegades com ho vulguin els diputats i les diputades, la reprovació de la monarquia, la defensa del dret a l'autodeterminació i la reivindicació de la sobirania del poble de Catalunya per decidir el seu futur polític». Aquest fragment va quedar esborrat de la resolució que es va votar ahir en el ple, però JxCat, ERC i la CUP van aprovar esmenes que citen textualment, com a recordatori, la frase retirada pel TC i expressen el seu «rebuig» a la suspensió parcial del text.

Malgrat haver presentat esmenes separades a la seva pròpia resolució per respondre a la suspensió dictada pel TC, JxCat, ERC i la CUP tenien acordada una esmena transaccional conjunta, que a la fi no van registrar per evitar que l'oposició demanés una nova reunió de la mesa del Parlament per reconsiderar la seva eventual admissió a tràmit i, amb això, retardés la votació. Finalment, les tres formacions independentistes van decidir sotmetre a votació el seu paquet d'esmenes -vuit en total-, algunes de molt semblants entre si, i que van ser aprovades totes. Tres esmenes reprodueixen, com a recordatori, la part suspesa i expressen el seu «rebuig» a la suspensió acordada pel TC. Denuncien, a més, la «censura prèvia que el TC pretén imposar al Parlament» i reivindiquen «poder debatre i votar sobre el dret a l'autodeterminació, la reprovació de la monarquia i el reconeixement de la sobirania de Catalunya i del seu dret a decidir».

A proposta d'ERC, també es va aprovar una esmena en la qual s'expressa «suport i solidaritat» al president de Parlament, Roger Torrent, i als membres de la mesa «investigats per la Fiscalia».

Més enllà del punt polèmic suspès pel TC, la resolució també planteja el «rebuig» del Parlament a la «injusta» sentència del procés, que «limita l'exercici de drets fonamentals i s'emmarca en una deriva autoritària de l'Estat». Així mateix, exigeix la «llibertat» dels presos independentistes, «el lliure retorn dels exiliats i la fi de la repressió».

La portaveu de Cs, Lorena Roldán, va anunciar que pensa «posar en coneixement» de la Fiscalia la resolució aprovada i va acusar les forces independentistes de «recitar el temari per a les oposicions a colpistes» i «llançar més gasolina al foc». En canvi, el president del PPC, Alejandro Fernández, va dir que la resolució és una «enrevessada enginyeria jurídica per fer veure que desobeeixen sense desobeir». També el diputat del PSC-Units Ferran Pedret va dir que el fet que les esmenes incloguin la «cita literal de l'incís suspès» no suposa «tornar a posar a votació» el polèmic punt, sinó que és només una «expressió política de disconformitat», que considera «legítima», tot i que no la comparteixi.

Des de JxCat i ERC es van escoltar veus d'autocrítica per una resolució aprovada 44 dies després de la sentència del procés i amb esmenes presentades separades. La diputada de JxCat Elsa Artadi va reconèixer que no han donat «una resposta prou transversal, coherent i ambiciosa», i no han estat «a l'altura del que requeria la societat».

També ho va considerar així el diputat de la CUP Vidal Aragonès, que va lamentar que no hi hagi una «estratègia per avançar en la constitució de la república». La portaveu d'ERC, Marta Vilalta, va afirmar que seguiran «parlant de tot» al Parlament encara que els vulguin «censurar».

La diputada dels comuns Marta Ribas va criticar el TC, però alhora va retreure a l'independentisme que porti «a la vora del precipici» la mesa, en «empènyer-la a la desobediència».

El Govern espanyol, per la seva banda, va avisar el Parlament que l'Executiu no deixarà mai sense resposta res que sigui il·legal.