La sala contenciosa-administrativa del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya després que el Ministeri d'Exteriors espanyol hi recorregués en contra a l'octubre. Les delegacions encara no han obert. La decisió es pot recórrer. El Ministeri assegura que l'activitat de les oficines de la Generalitat a l'exterior és "nociva per als interessos de l'Estat" i que tenen un "paper ben definit dins del pla secessionista". I afegeixen que es pot "preveure" que les noves delegacions seguiran "una línia d'actuació similar". El Departament d'Acció Exterior de la Generalitat està "valorant l'abast judicial de la mesura".

En una interlocutòria de 12 pàgines, la secció cinquena de la sala recorda que una sentència del Tribunal Constitucional del 2016 va anular la llei d'acció exterior de Tribunal ConstitucionalCatalunya amb l'argument que l'estat té la competència exclusiva en relacions internacionals bilaterals de caire polític, i les autonomies només poden fer promoció econòmica i cultural o accions de cooperació al desenvolupament. Tot i que els decrets de la Generalitat limiten les relacions a "l'àmbit de les competències de la Generalitat", el tribunal considera que en aquest moment no es pot "ignorar la dimensió política que la pròpia administració demandada atribueix al contingut dels decrets impugnats", basant-se, entre altres coses, en les declaracions públiques de dirigents polítics catalans. De fet, aquestes declaracions, diu el tribunal, "no permeten descartar el desbordament de les competències invocades".

El tribunal considera que les previsions de l'article 2.a dels tres decrets, que preveu "promoure i coordinar les relacions bilaterals amb les autoritats" dels països corresponents, poden "generar interferències en la política exterior de l'estat pertorbant el seu contingut, i confusió en tercers estats i organitzacions internacionals sobre l'abast de l'acció exterior de la Generalitat". Això generaria "danys difícils de reparar" per la desconfiança provocada per les actuacions de Catalunya al marge de l'estat. El tribunal al·lega, a més, que el TC ha suspès també el Pla estratègic d'Acció Exterior i de relacions amb la Unió Europea del passat mes de juny per motius similars.

El tribunal recorda que, en canvi, les oficines d'Acció Exterior, de Comerç i Inversions de Catalunya a Buenos Aires i Ciutat de Mèxic podran seguir funcionant sense problemes. La delegació prevista a l'Argentina abastava també les relacions amb Uruguai, Paraguai i Xile, i la de Tunísia havia de tenir relacions també amb Algèria, Marroc, Mauritània i Líbia.

En el recurs, el Ministeri demanava la suspensió de l'execució dels decrets de creació per "evitar els perjudicis de difícil o impossible reparació a la imatge d'Espanya i a la política exterior que indubtablement es produiran des que entrin en funcionament". De fet, l'Advocacia de l'Estat argumenta, en nom del Ministeri d'Exteriors, que "amb caràcter general" les delegacions de la Generalitat a l'exterior han fet "sistemàticament actuacions contràries a l'ordenament vigent" i "als principis d'unitat d'acció a l'exterior, lleialtat institucional, coordinació i cooperació i de servei a l'interès general".

El Ministeri assegura que amb la creació de les noves delegacions es "persisteix" en la voluntat de la Generalitat de "dotar de projecció internacional al procés de transició nacional o secessionista", que té en l'àmbit exterior "un dels seus pilars essencials". A més, afegeixen que la Generalitat té com a objectiu "dotar-se del caràcter de subjecte de dret internacional". De fet, posa exemples de declaracions o contactes amb organismes internacionals que han mantingut alguns dels delegats a l'exterior d'oficines ja en marxa.

Així, el govern espanyol assegura al TSJC que les delegacions que estan en funcionament "han seguit pautes d'actuació pròpies de subjectes de dret internacional, establint contactes amb ambaixades d'altres països", seguint "l'estratègia marcada pels dirigents catalans per conduir a Catalunya cap a la independència" i sent "nociva als interessos de l'Estat a la vista que l'objectiu clar i manifest del Govern de la Generalitat d'utilitzar tots els mitjans al seu abast al servei del projecte secessionista".

El Ministeri també avisa dels "perjudicis d'impossible o difícil reparació a l'interès general" que considera que estan produint aquestes delegacions a la política exterior d'Espanya.

A més, el govern espanyol també considera que la Generalitat no va esperar a "l'emissió dels corresponents informes preceptius" dels ministeris d'Exteriors i Hisenda abans de l'aprovació dels decrets de creació de les noves delegacions.

Per la seva banda, la Generalitat es va defensar al·legant que el Ministeri confon la creació amb l'acció posterior de les delegacions, ja que encara no existeixen. També considera que les mesures cautelars no es poden basar en "conjectures, pressuposicions i creences" del Ministeri, sinó en "fets provats, riscos reals i no imaginaris". I per últim, assegurava que la suspensió cautelar seria perjudicial pels interessos de les empreses i ciutadans catalans que es relacionen amb aquests països com dels catalans que hi viuen i es poden veure beneficiats per l'acció exterior de la Generalitat.