El pas pel Congrés del decret llei de l'administració digital va suposar la primera esquerda entre el PSOE i Unides Podem, i va deixar clares les diferències que els socialistes i ERC mantenen sobre la situació de Catalunya, l'assumpte principal de la primera reunió que mantindran avui per negociar la investidura de Pedro Sán-chez. Els socialistes van aconseguir que la norma tirés endavant gràcies al suport del PP i Ciutadans, mentre que el partit morat va decidir abstenir-se.
El Congrés va acollir la penúltima sessió de la Diputació Permanent abans que es constitueixin les Corts de la propera legislatura, la XIV, el proper 3 de desembre. Va tractar cinc punts, un projecte de llei i quatre decrets lleis, entre els quals n'hi havia un d'especialment controvertit. Es tractava del decret sobre l'administració digital que el Consell de Ministres va aprovar pocs dies abans que s'iniciés la campanya electoral del 10-N, que va provocar un debat intens al Congrés, aferrissat en diferents fases, i una votació significativa, ja que va ser convalidat gràcies al vot a favor del PSOE, del PP i de Cs.
Aquesta àmplia majoria, amb 50 vots a favor, va deixar molt enrere el bloc contrari al contingut del decret, amb 10 vots, entre els quals hi havia els d'ERC. Unides Podem, soci del PSOE en el futur Govern de coalició si és que tira endavant la investidura de Sán-chez, es va abstenir.
La seguretat digital és l'àmbit que abasta un decret llei que, entre altres mesures, permet al Govern actuar d'urgència contra pàgines web que estiguin vinculades a l'independentisme. Per exemple, Identicat, el projecte d'identitat digital sobirana que la Generalitat va activar el mes de setembre passat, queda afectat per la iniciativa del Govern de Sánchez en funcions. Republica.cat, el servidor del qual està localitzat fora de la UE, també.
Calvo va explicar que el decret situa Espanya en un nivell comparable al d'altres països europeus, dotats d'una legislació similar. La protecció dels drets dels ciutadans a Internet és la premissa. Però ERC va deixar clar que no comparteix aquesta visió. La diputada gironina Montserrat Bassa va demanar al PSOE que retiri el decret, no ja per la investidura de Sánchez, sinó per «pura democràcia», i va advertir el PSOE que «no hi haurà estabilitat mentre no s'afrontin políticament aquells conflictes de naturalesa política». En un context com l'actual, aquest decret és «una ofensiva» de l'Estat a Catalunya i traça «un perillós camí pel qual han transitat no pocs règims autoritaris».
El context actual el defineix en gran mesura la reunió que avui mantindran al Congrés els equips negociadors que el PSOE i ERC han dissenyat per facilitar la investidura de Sánchez, encara que amb una sèrie de condicions per part de cadascun. Esquerra, amb l'aval de la seva militància, demana crear una taula de negociació sobre el «conflicte polític» de Catalunya i donar-li contingut, calendari i garantia de compliment.
El PSOE remarca que només parlarà del que no contravingui la Constitució. Com va assegurar Calvo, «el dret a l'autodeterminació no existeix». A més, la vicepresidenta va voler recordar que aquesta negociació del Govern central amb l'Executiu català ja existeix i té un curs legal: es troba a la comissió bilateral amb la qual ambdues administracions dirimeixen les seves diferències competencials.
Malgrat el rebuig d'ERC al decret de seguretat digital del Govern i malgrat el rebuig del PSOE al dret a l'autodeterminació, els negociadors socialistes acudiran a la reunió d'avui amb «ànim i esperança», en paraules de la portaveu parlamentària i integrant d'aquest equip negociador, Adriana Lastra.
En tot cas, a 24 hores de la reunió del PSOE amb ERC, la pressió del PP i de Cs continuava. Així, la portaveu dels populars al Congrés, Cayetana Álvarez de Toledo, va acusar el president en funcions d'«amnistiar» políticament Oriol Junqueras amb la reunió d'avui. Va advertir que la situació en aquests moments a Espanya és d'extrema gravetat «perquè està en joc el sistema constitucional nascut el 78».
El diputat de Ciutadans Miguel Gutiérrez va demanar al PSOE que pacti amb el PP i Ciutadans per sumar junts una majoria parlamentària «més que qualificada» i evitar així les «hipoteques» amb Unides Podem i amb partits nacionalistes i independentistes.
