L'exalcaldessa de Madrid, Manuela Carmena, ha marcat distàncies aquest divendres amb el grup de treball sobre detencions arbitràries de l'ONU, que el passat mes de maig va criticar la situació dels presos del procés, i al qual la jurista va pertànyer fa una dècada.
En la seva compareixença a la comissió d'estudi sobre drets civils i polítics de la cambra catalana, presidida per Ernest Maragall (ERC), i sense presència de diputats de partits constitucionalistes, Carmena ha defensat les garanties del judici del procésaixí com la Constitució i la legalitat en una intervenció en la qual ja ha advertit des de l'inici: "potser no és de grat escoltar".
Carmena ha assenyalat que les opinions consultives del grup de treball de l'ONU són "interessants per a la reflexió" però també "de traç gruixut" i "febles" quan es refereixen a "procediments sobre els quals se celebra un judici amb totes les garanties i sobre el qual hi ha sentència ".
En aquest sentit, l'exalcaldessa ha assenyalat que si ella fos el Govern introduiria una demanda de revisió a la resolució que va dictar aquest organisme i que considerava que hauria d'excarcerar-se alguns dels líders independentistes del procés. Carmena va pertànyer a aquest organisme consultiu de l'ONU entre 1994 i 2009.
L'exalcaldessa de Madrid ha debatut amb Maragall i altres diputats de JxCat, la CUP i Catalunya en Comú Podem sobre la deriva del procés i la seva "judicialització", amb el missatge que és legítim perseguir la independència "però sense saltar-se les lleis".
En aquest sentit, ha advocat per reformar la Constitució del 1978 a través dels sistemes legals previstos i ha apuntat que no complir la legalitat "pot ser una opció moral" però que "implica conseqüències".
La jutge de professió ha recordat la seva etapa de lluitadora antifranquista i ha defensat la importància de convèncer a través de majories i de la via pacífica "sense prendre camins curts".
En aquest sentit, ha explicat que a la primavera de 2017 ja el va traslladar a l'aleshores president de la Generalitat, Carles Puigdemont, i al vicepresident, Oriol Junqueras, que fer un referèndum
Carmena, que ha recordat que "pràcticament tots els grups" la van criticar per rebre al consistori als exlíders independentistes, ha explicat que Puigdemont li va demanar disculpes per si aquella recepció la "perjudicava".
D'altra banda, a propòsit del procés, Carmena ha opinat que no es tracta d'un fenomen que sorgeixi de l'activisme, sinó d'un moviment organitzat des de l'administració catalana per aconseguir la separació de la resta d'Espanya.
Partidària del "diàleg" i d'"escoltar l'altre" per sortir de l'atzucac, Carmena s'ha mostrat "optimista" sobre que la crisi catalana se superarà "perquè també es va aconseguir sortir de la crisi del País Basc on estava ETA i era més difícil". "Allò va ser un triomf", ha afegit.
A propòsit de la violència al carrer originada després de la sentència del procés, en la segona quinzena d'octubre, Carmena ha donat la raó als diputats en què cal investigar, si es van donar, possibles actes d'extralimitació policial, però ha demanat que es faci la mateixa reflexió i crítica per al cas en què els activistes van llançar llambordes al cap dels agents.
"El policia com l'activista són éssers humans i la violència els afecta igual", ha dit.
Al terme de la sessió, Maragall li ha traslladat algunes discrepàncies i el seu lament que "l'Estat jugui amb tenir el monopoli de decidir què és o no il·legal" i ha assenyalat que en la seva opinió tot el que ha passat a Catalunya va ser constitucional segons la seva "interpretació" de la norma.
Carmena li ha replicat que no pot obrir-se la Constitució a "interpretacions" fora de la lectura homogènia "perquè si no pot arribar l'extrema dreta per exemple ara i dir que segons la seva interpretació fer fora els nascuts fora d'Espanya és constitucional".
