El president de la Generalitat, Quim Torra, i el president de Flandes, Jan Jambon, demanen a la Unió Europea (UE) «mecanismes que puguin permetre la integració de nous estats independents nascuts per vies democràtiques». Aquesta és la principal reivindicació d'un acord que els dos representants polítics van signar ahir en el marc d'una trobada que es va celebrar al Palau de la Generalitat de Catalunya.
El text també considera que un referèndum pactat amb l'Estat com el que va fer-se a Escòcia i «l'autodeterminació pacífica» han de ser la «base» per resoldre el «conflicte polític» que existeix entre Catalunya i Espanya. Així mateix, Jambon va remarcar durant la seva intervenció al Palau que està pendent de reunir-se amb l'ambaixadora espanyola a Flandes.
En una compareixença conjunta a la sala Torres Garcia del Palau de la Generalitat, Torra i Jambon van llegir un manifest que valora «l'èxit continuat» de la cooperació entre Catalunya i Flandes, que va iniciar-se l'any 2008.
Torra es va mostrar convençut que «la democràcia és el camí per accedir a la llibertat» perquè considera que aquests dos conceptes «són cares de la mateixa moneda». En aquest sentit, el president apunta que la fórmula per exercir la democràcia en el segle XXI que vivim «no pot ser una altra que l'autoderminació» perquè «la voluntat popular és la primera institució republicana, i la segona és respectar-la».
Un referèndum reconegut
El president català, Quim Torra, va insistir durant la seva intervenció en la necessitat que Catalunya pugui tenir «un referèndum acordat com el d'Escòcia» al Regne Unit i va afegir que aquest dret a «l'autodeterminació pacífica» hauria de ser una premissa «bàsica» per trobar la solució a l'actual situació política.
Per Torra, Europa hauria de començar a «fer passes en el reconeixement de les sobiranies estatals i la seva capacitat d'accedir als concerts europeus». Per tot plegat va instar la UE «que estableixi aquests mecanismes d'integració d'estats que apareguin en el futur i arribin de manera democràtica». El president català va agrair a Flandes la «solidaritat» del poble flamenc i del seu govern «en la persecució d'idees, polítiques i persones de la deriva repressiva del regne d'Espanya contra els catalans». Així va considerar que els exiliats «són en un bon lloc» i va destacar l'acollida que ha rebut Carles Puigdemont i la resta de polítics independentistes.
Per la seva banda el líder flamenc, Jan Jambon, va recordar que el 16 d'octubre passat el parlament flamenc va aprovar una resolució impulsada pels democratacristians i els liberals que demanava als executius català i espanyol que obrissin un «debat polític» per cercar una solució «pacífica i sostenible».
El text també encoratjava la nova Comissió Europea a desenvolupar un «paper mediador». Jambon va aprofitar la seva intervenció per explicar que encara està pendent de reunir-se amb l'ambaixadora espanyola a Bèlgica, Beatriz Larrotcha.
Al principi d'aquest mes de novembre, el president de Flandes va enviar una carta a Larrotcha en què expressava la seva inquietud envers la sentència del Tribunal Suprem i la situació que es viu actualment a l'Estat espanyol.
