El judici del Tribunal Suprem als líders independentistes va generar rius de tinta que cinc mesos després, un cop dictada la sentència, han desembocat en un tsunami a les llibreries, on conflueixen una desena d'obres per part de periodistes, advocats i experts.
Considerat un dels judicis més importants en la història recent d'Espanya, retransmès en directe a cadascuna de les seves 52 sessions, una pluralitat de veus aporten ara noves visions sobre el procés, que es complementen amb els relats que han publicat alguns dels condemnats , entre ells Jordi Turull, Raül Romeva, Joaquim Forn i Carles Mundó.
Entre els recentment publicats hi ha El judici de la meva vida, de Jordi Pina, advocat de Jordi Turull, Josep Rull i Jordi Sánchez.
Pina escriu el relat de les interioritats que es van viure en el si de les defenses dels acusats i especialment en la dels seus defensats: Rull, Turull i Sánchez, els tres de l'òrbita de JxCat.
Es tracta d'un llibre en el qual l'advocat reflexiona amb si mateix sobre si tots els seus anys d'exercici i de confiança en el sistema han estat un engany.
També ocupa un lloc als estants l'obra El encargo, de Javier Melero, advocat de Joaquim Forn. Editorial Ariel. Després de marcar perfil propi a la sala, en apostar per una estratègia jurídica i no política, Javier Melero explica ara les vicissituds que va afrontar un no independentista en compartir la defensa dels líders del procés al costat dels que, en contra del seu criteri , qüestionaven no només el tribunal presidit per Manuel Marchena sinó el sistema judicial espanyol en el seu conjunt.
Amb un estil personal, Melero aporta, des de dins, llum al que passava quan s'apagaven les càmeres, en aspectes clau sobre la coordinació entre les defenses i la seva relació amb els fiscals, amb el mateix tribunal i, especialment, amb Joaquim Forn.
Relats periodístics
També destaca el llibre Les mentides i les astúcies del judici, dels periodistes Ot Serra, Montse Riart i Maiol Roger (Enciclopèdia). Aquests tres periodistes del diari Ara, presents a les sessions del judici, divideixen el seu relat en dues parts: un compendi de les declaracions dels testimonis principals del judici i una anàlisi de l'estructura jurídica en què es va assentar el mateix, començant pel origen de la causa al jutjat 13 de Barcelona, segueix amb les fases del judici i acaba amb el perfil dels magistrats i les acusacions.
Els tres autors finalitzen el seu retrat amb un epíleg titulat El futur: camí d'Estrasburg, en el qual analitzen el camí jurídic que hauran de transitar les defenses per portar el cas a el Tribunal Europeu de Drets Humans.
Ni vencedores ni vencidos, de Carlota Guindal, periodista de La Vanguardia, és un altre dels nous llibre sobre el procés. Guindal titula el seu llibre amb un joc de paraules amb la cèlebre pel·lícula Vencedors o vençuts, sobre els judicis de Nuremberg, i traça una crònica del judici en forma de thriller jurídic: partint de la sentència, viatja al passat del context polític català i espanyol que van desembocar en la sala penal del Tribunal Suprem.
També s'ha publicat recentment Pulso al Estado, del jutge José Antonio Vázquez Taín. Aquest jutge gallec, sentint la necessitat de fer de la justícia una cosa comprensible a la societat, escriu una mena de diccionari del judici. Com si es tractés d'una peça acadèmica, utilitzant un llenguatge didàctic, Vázquez Taín organitza la seva obra desgranant i descrivint els conceptes clau que envolten el procés.
Per últim, Cataluña año cero, del periodista Ernesto Ekaizer també és ala llista. Amb el seu habitual estil mordaç, Ernesto Ekaizer se situa en el 27 d'octubre de 2017 i explica com va passar el dia el funcionari de la Generalitat que custodiava un pen drive amb els decrets de desenvolupament de la independència.
