La XXV Conferència de Nacions Unides sobre Canvi Climàtic (COP25) ahir va donar el tret de sortida d'una cursa de fons que fins al 13 de desembre mobilitzarà el compromís mundial en la reducció d'emissions de gasos d'efecte d'hivernacle amb coratge, amb ambició i unitat. Així van coincidir a definir-ho en l'acte d'inauguració el president del Govern espanyol en funcions, Pedro Sánchez; el secretari general de Nacions Unides, António Guter-res; i el president del panell d'experts en canvi climàtic de l'ONU (IPCC, per les seves sigles en anglès), el sud-coreà Hoesung Lee.

Tots els líders van apuntar al paper crucial dels joves -les protestes dels quals han instigat la urgència de l'acció política internacional- en la vigília de la previsible arribada avui mateix de l'activista sueca Greta Thunberg, inspiradora del moviment juvenil en defensa del clima, a la cimera.

En un missatge gravat, el president xilè, Sebastián Piñera, del país que exerceix la presidència de la cimera, va subratllar que la joventut «ens interpel·la a protegir el nostre planeta i assegurar la vida humana (...) la naturalesa ens implora que la cuidem i ella pugui cuidar-nos així a nosaltres». La ciència, que també ha estat en el focus dels missatges dels líders mundials, «ha parlat fort i clar» i els compromisos climàtics «han de ser molt més ambiciosos i en terminis més curts», va recordar el president de Xile, que va haver de renunciar a acollir la conferència pels greus disturbis interns del país.

Per a la ministra xilena de Medi Ambient, Carolina Schmidt, que exerceix la presidència de la COP25, el paper que la ciència ha jugat durant les ultimes dècades en el diagnòstic precís sobre el canvi climàtic i els seus efectes «serà determinant per trobar les solucions». Hoesung Lee va lamentar no obstant això la «desconnexió» entre els greus impactes que la ciència vaticina i els compromisos dels Governs, que «no són suficients» per combatre la crisi climàtica.

A mig matí va acabar la cerimònia d'inauguració de la conferència i va arrencar un període de dues setmanes en el qual els països s'han de comprometre amb objectius més ambiciosos que els acordats en la Cimera del Clima de París (COP21).

Com a mesures ja acordades, Ursula von der Leyen, que ahir s'estrenava com a presidenta de la Comissió Europea, va anunciar per al mes de març la presentació d'una llei per fer irreversible la neutralitat climàtica a la UE i un pla d'inversions d'un bilió d'euros per a la dècada vinent.

Pedro Sánchez va urgir a «anar més lluny i fer les coses més ràpid» en la reducció d'emissions, perquè «en cas de no marcar un punt d'inflexió, deixarem enrere el punt de no retorn». El president en funcions, que fora del plenari va mantenir una agenda atapeïda de reunions bilaterals amb líders mundials, va afegir que Espanya «està llesta per fer aquest pas al capdavant en l'ambició climàtica» sol·licitat per Guterres i va assegurar que «només un grapat de fanàtics nega l'evidència» del canvi climàtic.

Tota la política espanyola es va bolcar en el primer dia de la cimera amb la defensa del clima i una transició ecològica que el Govern «ha d'incloure entre els seus principals reptes», va subratllar Pablo Iglesias, líder d'Unidas Podemos (UP), el partit de les quals defensa que les polítiques verdes s'instal·lin en tots els ministeris. Pablo Casado, president del PP, va garantir el compromís «inequívoc» del seu partit, però va matisar que aquesta transició ecològica ha de ser justa, no deixar enrere a ningú ni afectar l'economia espanyola.

L'alcalde de Madrid, el també popular José Luis Martínez-Almeida, es va felicitar que la capital d'Espanya es converteixi aquests dies en «la capital del món» i va advocar perquè el Protocol de Kyoto i l'Acord de París culminin amb la signatura d'un «Acord de Madrid».

A la cimera, on participa mig centenar de caps d'Estat o de Govern i responsables d'organismes internacionals, a més de delegacions de gairebé 200 països, tenen un pes rellevant els llatinoamericans, perquè per calendari oficial li corresponia a un país d'aquesta regió presidir la cimera.

En una taula rodona moderada al matí per Pedro Sánchez, es va posar de manifest, com així va subratllar el president de l'Argentina, Maurici Macri, o el de l'Equador, Lenin Moreno, el compromís d'aquests països amb el clima, però també la necessitat de finançament per a la mitigació i adaptació al canvi climàtic en els menys desenvolupats.

En el costat oposat, els països responsables de la majoria de les emissions de gasos efecte d'hivernacle (els Estats Units, la Xina i l'Índia) estan representats en aquesta conferència per delegacions de segon nivell, en el cas dels EUA per la presidenta del Congrés, Nancy Pelosi, que va garantir la implicació del seu país, malgrat les polítiques negacionistes de Donald Trump. «En venir aquí volem dir a tothom que seguim implicats», va afirmar Pelosi durant una conferència de premsa al capdavant d'una delegació de congressistes i senadors del Partit Demòcrata que assisteix a aquesta COP25.