La intenció dels partits de l'esquerra, nacionalistes i independentistes de fer un cordó sanitari que impedís a Vox estar present en la mesa del Congrés va deixar ahir una esquerda per la qual la formació de Santiago Abascal es va colar amb una vicepresidència.

El desacord entre el PP, Vox i Cs per pactar un repartiment de vots que els concedís quatre llocs de la mesa, la qual cosa pel nombre total de diputats era viable, va presagiar dilluns una configuració de clara majoria de l'esquerra i sense representació dels d'Abascal. Fins i tot ahir al matí, tant el líder de Vox com els seus dirigents van suggerir que les seves opcions d'accedir a la mesa eren remotes precisament per la ruptura amb els populars.

Descartada la sorpresa en la votació de la presidència, en el càr-rec de la qual va ser reelegida la diputada socialista Meritxell Batet, la sorpresa va venir amb les vicepresidències. El PSOE va postular Alfonso Rodríguez Gómez de Celis, Unides Podem Gloria Elizo, el PP Ana Pastor i Vox Ignacio Gil Lázaro, i, com que no va aparèixer cap nom més, la sorpresa es va confirmar: si hi havia només quatre candidats a quatre vicepresidències i un era de Vox, Vox entraria en la mesa.

Les votacions ho van confirmar: Vox va aconseguir l'objectiu d'ocupar una vicepresidència, la quarta, només amb el suport dels seus 52 diputats.

ERC i JxCAT voten UP

I això va ser possible malgrat que ERC i JxCat van entrar en les combinacions en donar el seu vot a la candidata d'Unides Podem, la qual cosa li garantia tenir més suport que l'aspirant de Vox. Atesa aquesta circumstància, n'hi hauria hagut prou que els 120 diputats socialistes es dividissin en dos blocs iguals, 60 vots a un candidat i 60 a un altre, per assolir dues vicepresidències més. No obstant això, com van destacar fonts de la direcció parlamentària del PSOE, va prevaler retenir la vicepresidència primera i destinar-hi més paperetes que les conferides a Ana Pastor (89 del PP, 10 de Cs i 2 de Navarra Suma). En la votació següent, la designació dels quatre secretaris, sí que es va desplegar el «cordó sanitari» contra Vox, i així, Unides Podem en va aconseguir dues, el PSOE una i el PP la restant.

Encreuament de retrets

Les conseqüències polítiques d'haver viscut dues votacions tan dispars no van tardar i van motivar un dur encreuament de retrets entre el PP i Vox d'haver provocat una mesa amb majoria de l'esquerra sobre la dreta, en concret 6 a 3. El PSOE va sortir a explicar que gràcies a ell no havia tingut lloc l'entrada de Vox a la mesa. El número dos del grup parlamentari, Rafael Simancas, va subratllar que fins i tot «avui mateix» [ahir per al lector]el seu partit havia plantejat a PP i a Ciutadans una combinació que apartava Vox. Per als socialistes, si hi ha un responsable que el «cordó sanitari» no funcionés, aquest és el PP.

A Unides Podem, malgrat lamentar la vicepresidència de Gil Lázaro, es van enorgullir d'haver limitat a aquest càrrec l'esquerda del «cordó sanitari».

Agustín Zamarrón

La composició de la mesa, l'òrgan més important del Congrés, la tercera institució de l'Estat, va acaparar l'atenció política d'una jornada intensa en què la nota desenfadada la va posar el diputat més veterà de la cambra, el socialista Agustín Zamarrón. Les seves maneres i la seva oratòria com a president de la mesa d'edat van mitigar l'infortuni de l'esquinç durant la sessió d'Adriana Lastra. Zamarrón va acompanyar en cada votació l'uixer que portava l'urna per facilitar la tasca del diputat de Podem Pablo Echenique, situat a la part més baixa de l'hemicicle; de Lastra; i de la diputada de Vox Macarena Olona, en avançat estat de gestació.

El nou Senat

El Senat, en el qual es va estrenar ahir com a presidenta la madrilenya Pilar Llop, jutge especialitzada en violència de gènere, també va viure retrets pels acataments. El portaveu del PP, Javier Maroto, va demanar que aquests es facin mitjançant una fórmula concisa que simplement inclou el «sí, juro» o el «sí, prometo», la qual cosa Llop, igual que Batet, va negar, ja que la Constitució permet aquestes expressions. La nova presidenta del Senat, a més, va traçar les seves prioritats: feminisme, igualtat, respecte al medi ambient, combatre la violència masclista i apostar per una cambra de diàleg i obertura.