L'endemà que la nova presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, repetís amb rotunditat l'argument que el conflicte català és un «assumpte intern» d'Espanya, la Generalitat de Catalunya responia amb la idea de crear un «mecanisme europeu» que possibiliti «l'ampliació interna de la Unió Europea», és a dir, un procediment pel qual «nous Estats creats democràticament en el si de la UE continuïn formant part d'aquesta» sense discontinuïtat.

Aquest mecanisme permetria, per tant, que els Estats de nova creació formats a partir d'una escissió «democràtica» d'un país ja europeu poguessin passar a ser Estats membres de la UE sense necessitat que la resta de països votessin la seva inclusió.

Aquest procediment impediria en l'actualitat, previsiblement, l'entrada de Catalunya a la UE pel dret a veto que poden exercir Estats membres.

Aquest suggeriment està recollit en el Llibre Blanc del Pla Europeu creat per la Generalitat, un document que fixa la posició i la visió de l'Executiu català cap a la UE i que va presentar ahir a Brussel·les la secretària d'Acció Exterior i de la Unió Europea de la Generalitat, Mireia Borrell.

El document delimita el rumb de les accions i el posicionament de Govern català pel que fa a Europa durant els propers anys, que estaran marcats per la demanda d'una Europa «més descentralitzada» i més «propera als ciutadans» i per una defensa de la voluntat europeista de la societat catalana, en paraules de Borrell.

La secretària d'Acció Exterior catalana va reconèixer que, a causa de la «feble resposta» de la UE després de l'1-O, molts catalans se senten «decebuts» amb Europa, tot i que va descartar que l'euroescepticisme s'hagi instal·lat entre les bases independentistes i va reivindicar la «visió proeuropeista històrica» del Govern de la Generalitat.

«Europa és l'espai natural de Catalunya, tant geogràficament com culturalment», va indicar Borrell, que va explicar que ara comença la feina per fer arribar les idees recollides en el Llibre Blanc» a les institucions.

És per això que, segons Borrell, cal instaurar el debat de l'autodeterminació dels pobles en àmbit europeu i portar-lo a les institucions, ja que «no és veritat que aquest assumpte només afecta els països internament».