06 de desembre de 2019
06.12.2019

Un bomber de Solsona va rescatar la supervivent a sis hores d'aturada cardíaca

«Veure-la un mes després sense cap mena de seqüela ha estat molt emotiu i genera una satisfacció brutal», assegura

05.12.2019 | 23:50
El bomber Pere Serral, en primer terme, ahir, en l'explicació del cas a Barcelona

Un dels dos bombers que van rescatar una dona que va sobreviure després d'estar sis hores amb el cor aturat és Pere Serral, veí de Solsona originari de Santa Maria d'Oló, i que forma part de l'equip dels Grup de Recolzament d'Actuacions Especials (GRAE) de la Seu d'Urgell.

Juntament amb un altre company, el bomber de la Catalunya Central va rescatar la dona ara fa un mes, i va ser ahir quan, juntament amb aquest altre bomber, es va retrobar amb la dona per primera vegada.

El bomber va explicar, en declaracions a Regió7, que «veure-la un mes després sense que tingui cap mena de seqüela ha estat molt emotiu i genera una satisfacció brutal», ja que quan la van trobar feia hores que tenia hipotèrmia i va estar durant sis hores amb una aturada cardíaca.

Els fets es remunten al 3 de novembre passat, quan Audrey Mash, una dona britànica que des de fa dos anys resideix a Barcelona, va tenir una aturada cardíaca quan estava fent una travessa pels Pirineus juntament amb el seu company.

La dona va patir una hipotèrmia i va estar sis hores amb el cor aturat, i quan els bombers la van trobar el seu cos tenia una temperatura de només 18 graus. Els metges que la van atendre van explicar ahir que es tracta de l'únic cas documentat a Espanya amb una aturada cardíaca de tantes hores i dels pocs que s'han documentat arreu del món.

La dona i el seu marit, Roman Schoeman, van sortir d'excursió el 3 de novembre passat per la vall de Núria, a més de 2.000 metres d'altitud al Pirineu, i els va sorprendre una tempesta de neu que els va fer perdre visibilitat. Es van refugiar darrere d'una roca «de la mida d'una cadira», va recordar Schoeman, i quan la tempesta va amainar van intentar reprendre la ruta, moment en el qual Mash va començar a perdre el coneixement.

Un rescat llarg


El bomber Pere Serral explica quan van rebre el primer avís, cap a dos quarts de dues del migdia, els van enviar una ubicació, a tocar d'una pista forestal. Al cap d'una estona, però, van poder contactar amb la parella i va resultar que eren en una altra zona que la que els havien indicat inicialment, cosa que va fer activar els Grup de Recolzament d'Actuacions Especials (GRAE) amb l'helicòpter, malgrat que hi havia dubtes que l'operació pogués culminar-se per les condicions meteorològiques que hi havia. A més, el que en principi havia de ser un rescat amb víctimes localitzades es va convertir en una recerca perquè no se sabia el lloc exacte on eren, i no va ser fins al cap de mitja hora d'haver-se iniciat quan van aconseguir localitzar la parella.

Malgrat les dificultats que hi havia per treballar amb l'helicòpter, a causa de la situació meteorològica, Serral i el seu company bomber que també viatjava a l'helicòpter van poder baixar des d'uns dos metres d'altura. I quan van arribar a les víctimes es van trobar amb un nou escenari «completament diferent del que esperàvem».

Explica que «la dona estava estirada, a terra, completament inconscient i rígida, amb un quadre clínic de mort aparent». D'altra banda, l'home «estava amb un quadre de xoc i símptomes lleus d'hipotèrmia». Serral explica que li van fer unes primeres cures i tot seguit amb l'helicòpter també van fer una maniobra ràpida i arriscada per tal de poder-hi pujar les dues víctimes. Aleshores, les van traslladar a Campdevànol, on el SEM va prendre el relleu als GRAE, que havien fet el rescat.

Trasllat a la Vall d'Hebron


Ja eren tres quarts de cinc de la tarda quan els metges del SEM van atendre la pacient i van iniciar el trasllat cap a la Vall d'Hebron, tot i que l'helicòpter va haver d'efectuar una parada a Vic, a mig camí, per dur a terme un transbord a un helicòpter nocturn, «perquè el primer no podia volar de nit de forma segura», segons va recordar dijous el metge del SEM Chus Cabanyes. A les 17.45, l'helicòpter va arribar a Vall d'Hebron, on el doctor Argudo havia coordinat la recepció per poder iniciar el dispositiu ECMO tan ràpid com fos possible.

Argudo va explicar que «un dels pocs avantatges d'una hipotèrmia severa com la d'aquest cas és que, a causa de la baixa temperatura del cos, l'organisme pot aguantar en parada cardíaca sis hores, cosa que deixa més marge per actuar, tot i que el temps continua jugant en contra», i va recordar que «si hagués arribat amb una parada cardíaca tan perllongada a una temperatura normal, hauríem certificat la seva mort».

La reanimació a l'hospital


El metge del servei de Medicina Intensiva de l'Hospital Vall d'Hebron Eduard Argudo va explicar que, davant la gravetat de l'estat de salut en què va arribar la dona a l'hospital, van decidir aplicar per primer cop en un cas d'hipotèrmia severa el dispositiu ECMO, que permet suplir la funció cardíaca a través d'un sistema que oxigena la sang fora del cos i la retorna a l'organisme després de controlar la temperatura amb un circuit d'aigua. Amb aquest sistema, el cor de la pacient va tornar a bategar després de més de sis hores i no ha quedat cap seqüela ni danys neurològics a la dona, que ahir va agrair la feina dels professionals que li van salvar la vida, i ho definia com «un miracle».

«L'Audrey va arribar amb la pell blava, a una temperatura de 20,2 graus i sense pols ni respiració, de manera que vam decidir aplicar el sistema ECMO per oxigenar la sang i poder anar reescalfant el seu cos a poc a poc», va relatar Argudo.

A les 21.46 h es va aplicar una descàrrega elèctrica al cor d'Audrey Mash, que va tornar a bategar, i després va passar un dia en hipotèrmia lleu induïda –per minimitzar els possibles danys al cervell–, sis dies a l'UCI i onze fins que li van donar l'alta.

Mash no té danys neurològics ni cap seqüela, més enllà d'una lleu pèrdua de sensibilitat a les mans que es curarà en breu segons els metges, i va anunciar que es reincorporarà a la feina de professora d'anglès els pròxims dies i que se sent «molt agraïda i més sana que mai».

«Potser no aquest hivern, però a la primavera tornaré a la muntanya», va prometre Audrey Mash.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit