El Tribunal Constitucional ha emparat també Ciutadans davant de l'admissió a tràmit l'estiu del 2018 d'una moció de la CUP perquè el Parlament de Catalunya es reafirmés en la resolució independentista del 9 de novembre del 2015. Reitera la doctrina abocada en una resolució del 16 d'octubre passa tsobre el mateix assumpte en què s'emparava el PSC.

La sentència donada a conèixer ahir, de la qual ha estat ponent la magistrada Encarnación Roca, reitera que en aquest cas el president del Parlament, Roger Tor-rent, va vulnerar els drets dels diputats autonòmics de Ciutadans per no atendre les seves objeccions respecte a la Moció 5/XII, aprovada el 5 de juliol del 2018, diversos dels apartats dels quals reiteraven els objectius d'una resolució anterior sobre l'inici del procés de creació d'un estat català que ja va ser declarat inconstitucional el 2015.

Així com en el cas del PSC, el Constitucional estableix en aquesta nova resolució que s'ha lesionat el denominat «ius in officium» que ostenten els parlamentaris per poder exercir adequadament la seva funció pública, així com la funció de representació política de la ciutadania.

Segons el TC, les cambres legislatives poden controlar el contingut material de les iniciatives parlamentàries, però tenen l'obligació d'impedir la tramitació de les propostes la «inconstitucionalitat de les quals sigui palmària i evident», com és el cas de la moció en qüestió.

Per això, els magistrats del tribunal de garanties entenen que la decisió de la mesa, de la qual formava part la republicana santvicentina Adriana Delgado, constitueix un «manifest incompliment del seu deure de respectar el resolt» pel TC, la qual cosa deriva en la vulneració dels drets de Ciutadans, que representen una minoria parlamentària.

Conflictivitat entre diputats

Així mateix, el TC apunta que la «conflictivitat» entre els diputats de l'oposició i «els grups parlamentaris que integren la majoria parlamentària» es fa present al Parlament des de les eleccions autonòmiques del 27 de setembre del 2015, «els resultats del qual són interpretats pels qui ostenten la majoria d'escons a la cambra com un mandat democràtic» dirigit a aconseguir que «Catalunya sigui un estat independent».