El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha denunciat davant el jutjat l'exvicepresidenta de la Generalitat Joana Ortega per esquivar amb el seu càrrec «generosament retribuït» d'assessora del departament d'Empresa la pena d'inhabilitació que li va imposar el Suprem pel 9-N.

En una resolució, la sala civil i penal del TSJC acorda remetre el cas als jutjats de Barcelona, perquè investiguin Ortega per un delicte de trencament de condemna per exercir el càrrec d'assessora de la conselleria d'Empresa des del 17 de maig passat, malgrat que la seva inhabilitació per desobediència expirava el 19 d'octubre. Segons l'alt tribunal català, amb aquest «nomenament discrecional», pel qual entre el maig i l'octubre Ortega ha percebut 32.110 euros bruts de l'erari públic, l'exconsellera de la vicepresidència «ha esquivat» els efectes de la pena imposada pel Tribunal Suprem, que la va condemnar a nou mesos d'inhabilitació per la consulta sobiranista del 9-N del 2014.

Com a conseqüència immediata del nomenament com a assessora de la Generalitat, el TSJC acorda deixar sense efecte la liquidació de la condemna d'inhabilitació d'Ortega, que expirava el 19 d'octubre, i que sí que ha complert l'exconsellera Irene Rigau, mentre que la de l'expresident Artur Mas s'acaba el proper 23 de febrer. Segons el TSJC, un cop s'ha deixat sense efecte el període comprès entre el 17 de maig i el 19 d'octubre en el recompte per liquidar la condemna a Ortega, el procés per donar per acabat el termini es reiniciarà quan es constati que l'exdirigent d'UDC ha abandonat el seu càrrec d'assessora al Govern.

Com li va demanar la Fiscalia, la sala també acorda remetre el cas d'Ortega al deganat dels jutjats de Barcelona, perquè s'investigui si va cometre un delicte de trencament de condemna atesa la «incompatibilitat» del càrrec d'assessora respecte a la inhabilitació especial a la qual va ser condemnada en sentència ferma pel Suprem. «És indubtable que en adquirir l'ocupació o càrrec d'assessora per al mateix govern autonòmic des del qual va cometre el delicte es va col·locar novament en posició de potencial contribució a la lesió (posada en risc) dels mateixos béns jurídics ignorats ja una vegada», adverteix el TSJC, en relació amb Ortega.

La defensa d'Ortega va al·legar davant del TSJC que la inhabilitació quedava circumscrita als càr-recs de govern, de manera que quedava limitada a la figura de president, vicepresident i conseller. La sala entén, però, que la inhabilitació d'Ortega li impedia accedir a un càrrec com el d'assessora d'un departament.