Les discrepàncies entre estats amenacen de deixar la Cimera del Clima sense acord

Els 200 països es van despertar ahir més dividits que mai i amb la paraula «inacceptable» com la més usada per definir un esborrany d'acord que no va satisfer a ningú. Aquest es limitava a animar els països a «aprofitar l'oportunitat al 2020 per reflectir la major ambició possible en resposta a la urgència d'abordar el canvi climàtic i amb la intenció d'assolir els objectius a llarg termini establerts» en l'Acord de París . És a dir, per aconseguir que les temperatura no arribin als 2ºC i, si és possible, al 1,5ºC.

Els dos principals punts que generaven més desacord eren: com instar els governs a presentar plans de reducció de gasos d'efecte hivernacle més durs que els que tenen previst aplicar ara i com s'han d'articular els futurs mercats d'intercanvi de drets d'emissions de diòxid de carboni (CO2).

A les nou del matí, la presidenta de la COP, la ministra de Medi Ambient xilena, Carolina Schmidt, va convocar les parts a un ple informal en el qual els països van expressar la seva posició. En una cara de la moneda hi havia la Unió Europea i molts països, entre aquests diversos de llatinoamericans, com Colòmbia, que aposten per demanar més ambició contra el canvi climàtic.

I a l'altra cara, la Xina, l'Índia, l'Aràbia Saudita i alguns països africans que prefereixen que en la declaració final s'incideixi més en l'augment de finançament perquè els països en desenvolupament puguin dur a terme polítiques d'adaptació al canvi climàtic i projectes de reducció d'emissions.

D'altra banda, Espanya es va unir al grup de països, liderats per Costa Rica, que pressionen junts en les negociacions climàtiques per reclamar que s'incorporin els anomenats «Principis de San José per l'Alta Integritat dels Mercats Internacionals de Carboni» amb l'objectiu de crear un mecanisme «just i sòlid».

Es tracta d'onze condicionants per implementar els mercats globals de carboni que van des d'assegurar la integritat ambiental fins a evitar la doble comptabilitat, evitar el traspàs de crèdits anteriors al 2020 al nou sistema, bloquejar tecnologies incompatibles amb la reducció d'emissions o garantir finançament per als països en desenvolupament.

Després d'escoltar les parts, el coordinador de la presidència de la COP25, Andrés Landerretche, es va comprometre a presentar un nou esborrany de declaració final. A la tarda, en declaracions als mitjans de comunicació, Landerretche va assegurar que estaven treballant «per aconseguir un text més ambiciós».

L'objectiu era acordar un text avalat pels 200 països participants. «Hi ha un cert optimisme. Però si no hi ha consens entre les parts, no hi ha consens», va deixar clar el coordinador de la presidència de la COP25, que va descartar que es pugui acabar suspenent aquesta 25a Cimera del Clima. «No preveiem cap tipus de suspensió», va afirmar Landerretche. A les deu de la nit es va convocar un altre debat, amb la previsió que s'allargaria fins a la matinada, o potser més enllà.

Un «terrible fracàs» per a les ONG

Davant del panorama, les ONG i els observadors van definir ahir la COP25 com «una decepció i un terrible fracàs». «La presidència xilena tenia una tasca: protegir la integritat de l'acord de París i no permetre que el cinisme i l'avarícia l'enterressin», va recordar la directora internacional de Greenpeace, Jennifer Morgan. «Però ha fracassat», va sentenciar Morgan. «És el pitjor text que he vist en totes les negociacions climàtiques. Serà un traïció per a la gent de tot el món», va ficar cullerada el director de l'ONG Power Shift Africa, Mohamed Adow.

«En els últims 25 anys mai havia vist aquesta quasi total desconnexió entre el que la ciència i la població mundial reclama i el que els negociadors climàtics estan consensuant», va concloure un dels veterans observadors de la Cimera del Clima de Madrid, Alden Meyer.