Els Mossos d'Esquadra investiguen la possible connexió del cònsol honorari d'Albània, el manresà Josep Maria Calmet, amb una presumpta trama de blanqueig de capitals de membres de la família Jodorovich, un clan que ha sigut objecte de nombroses operacions policials en el passat, gairebé sempre relacionades amb el tràfic de drogues. Juntament amb ell són investigats els cònsols de Mali i Croàcia, José Luis López Fernández i Juli Bárcena San José, segons ha pogut saber El Periódico.

Els negocis que suposadament els uneixen són diversos: des de la fabricació a Avilés (Astúries) d'una màquina dissenyada per processar cànem i transformar-lo en oli fins a operacions immobiliàries, passant per altres inversions, segons els informes policials a què ha tingut accés El Periódico. Les indagacions s'han ampliat a Andorra, país al qual s'han sol·licitat dades de comptes bancaris de 12 persones i 26 empreses vinculades a la xarxa.

El 18 de setembre, la policia de autonòmica va desplegar un dispositiu a la Zona Franca que va incloure escorcolls i la detenció de quatre persones, entre elles Simón Montero Jodorovich, president de la Federació d'Associacions Gitanes de Catalunya (FAGI). Els altres arrestats són familiars pròxims a ell i membres del clan dels Mulatos. La jutge de Barcelona que instrueix el cas, Miriam de Rosa -exdegana dels jutges de Manresa, on va exercir abans de ser magistrada de l'Audiència-, els va deixar tots en llibertat provisional. En la relació policial d'investigats hi figuren unes 14 persones més.

Josep Maria Calmet Iglesias, economista i empresari manresà, va ser vicepresident de la Diputació de Barcelona, candidat a l'alcaldia de Manresa per CiU i home de confiança de Lluís Prenafeta, exsecretari general de Presidència amb Jordi Pujol, a més de conseller delegat de la petroliera Petrocat. També ha estat cònsol del Canadà a Barcelona.

Els agents l'impliquen en una operació de compravenda d'una finca de luxe situada a la localitat de Seva (Osona). «No hi ha cap irregularitat. Estic molt tranquil. Quan la jutge em citi a declarar, ho aclariré», ha afirmat amb rotunditat a aquest periodista.

Els Mossos d'Esquadra consideren que Montero Jodorovich, que defineixen com una «persona dinàmica i alt representant del poble gitano a Catalunya», suposadament ha creat «estructures societàries» que li han permès fer aflorar part de «les riqueses econòmiques», al seu entendre, d'origen il·legal, alhora que s'ha acostat al «lobby del cos consular de Barcelona». La policia precisa que Montero Jodorovich ha participat «estretament» en negocis amb López Fernández, cònsol de Mali i secretari del cos consular, alhora que destaca la relació amb Bárcena San José, representant de Croàcia i vocal d'aquest organisme.

López Fernández i Bárcena San José no han sigut localitzats per recollir la seva versió en aquesta informació. Tampoc ha sigut possible recollir la versió de Montero Jodorovich. La jutge espera els resultats de les indagacions per decidir si els pren declaració.

La policia assenyala als seus informes que, a mesura que avançava la investigació (sobretot per les intervencions telefòniques als membres de la trama), van començar a aparèixer estructures societàries compartides entre Montero Jodorovich i el cònsol de Mali, López Fernández. Se sospita que, en un primer moment, un dels projectes comuns era la comercialització d'una beguda energètica, però després s'apunta a la construcció d'una màquina ideada per produir oli de cànem.

Els investigadors afirmen que des de comptes corrents a Mali es van fer transferències a la societat que va fabricar l'aparell o es van fer entregues de diners en efectiu. Però la policia creu que el «veritable negoci» que es provava de gestar «és el cultiu de plantacions de marihuana a Mali per elaborar l'oli».

Els Mossos destaquen l'«opacitat» de l'operació i les «enormes cauteles» adoptades en les comunicacions interceptades entre els dos socis, «cosa que és un clar indicador d'una possible il·licitud dels assumptes tractats». Apunten que aquest oli amb alt contingut de THC (tetrahidrocannabinol) s'utilitza per elaborar les «llàgrimes de fènix», una forma de consum de marihuana estesa als EUA i el Canadà i il·legal a Espanya.

Els agents insisteixen en l'«extrema opacitat de la diplomàcia honorària, en què no s'aprecia cap transparència amb el pretext de la defensa de la raó d'Estat». Aquests càrrecs, moltes vegades ostentats per empresaris o expolítics i que no es cobren del país que es representa, atorguen als qui els exerceixen «prestigi, privilegis i relacions socials, per no parlar de la cobejada valisa diplomàtica, inviolable i que creua fronteres al marge de cap control».

Algunes fonts asseguren que aquestes valises només les tenen les ambaixades de cada Estat. La policia també es queixa de la falta de control respecte als cònsols honoraris. «El Govern espanyol no té cap possibilitat d'immiscir-se en els seus assumptes, més enllà de retirar-los el vistiplau, una mesura molt agressiva en l'àmbit diplomàtic», incideixen els agents en els seus informes.