El líder del PSC, Miquel Iceta, va reivindicar els socialistes com a alternativa davant de l'actual «desgavell» del Govern de la Generalitat i com l'única força capaç de trencar la política de blocs que s'ha instaurat a Catalunya com a conseqüència del procés. «Hi ha un camí per superar el fracàs de l'independentisme. A Catalunya hi ha un partit sòlid, coherent, fiable, unit, molt unit, que proposa un altre rumb per al nostre país», va exclamar en el tancament del 14è congrés del PSC, que va tenir com a convidat d'honor el secretari d'organització del PSOE, José Luis Ábalos.

En el congrés, que va durar tres dies, es va constatar que els socialistes catalans viuen un moment plàcid, sense pugnes de lideratge -Iceta va ser ratificat per unanimitat- ni discrepàncies sobre l'estratègia a seguir els propers anys, ja que les ponències van tirar endavant per àmplies majories.

«Hem estat capaços de superar una profunda crisi i de convertir-nos en el segon partit de Catalunya [...] I ho dic sense embuts: vull ser el proper president de la Generalitat! Estem farts de perdre temps i energies, estem cansats de frustracions i de divisions, estem farts que s'excavin trinxeres i s'aixequin murs», va resoldre Iceta.

Per afrontar aquesta missió, el primer secretari ha fet petits ajustaments a l'executiva del partit, que constarà de 64 persones i en què els alcaldes, peces clau en l'estructura socialista, cediran protagonisme a diputats i militants sense càrrec per tenir més temps per dedicar-se a qüestions locals. En el nucli de la direcció, Iceta hi ha situat persones de la seva màxima confiança: l'alcaldessa de l'Hospitalet de Llobregat, Núria Marín, com a presidenta; la portaveu parlamentària, Eva Granados, de número dos, i Salvador Illa, que seguirà com a secretari d'organització i assumirà també l'acció electoral. A l'executiva hi haurà la portaveu del PSC a l'Ajuntament de Girona, Sílvia Paneque.

Més enllà de la qüestió organitzativa, un dels temes que més va centrar l'atenció durant el congrés va ser la postura del PSC sobre el model d'immersió lingüística a l'escola, que estableix que totes les classes es facin en català menys l'assignatura de castellà. Les setmanes prèvies a la reunió van estar marcades per la proposta de «flexibilitzar» aquest model, que incloïa el primer esborrany de la ponència política a debatre, un text que finalment s'ha ampliat i matisat per desmentir aquells que els van acusar de voler «acabar amb la immersió».

Així, el redactat final defensa que el català ha de seguir sent la llengua «vehicular i prioritària» de l'ensenyament a Catalunya, però obre la porta a ampliar les hores lectives en castellà a entorns eminentment catalanoparlants per assegurar que els alumnes tinguin el domini i la fluïdesa total en les dues llengües. També s'insisteix a deslligar el debat polític de l'educatiu.

A més d'històrics dirigents del PSC, entre els convidats a la cloenda del 14è congrés del PSC també hi va haver membres d'altres partits: Ferran Bel (PDeCAT), Ramon Espadaler (Units per Avançar), Joan Garcia (Cs), Alberto Fernández Saltiveri (PP) i Candela López (comuns). ERC no hi va enviar cap representant.

Iceta va proposar una «àmplia coalició» formada per partits autonomistes, federalistes i reformistes del centre i l'esquerra per governar Catalunya. Va asseverar que no enganyarà ningú, i va exigir que s'acabin «les mentides» i la «confrontació». Iceta també va interpel·lar el PP: «Lliçons de constitucionalisme, ni una». El dirigent socialista va reivindicar la «solidesa, coherència, fiabilitat i unió» del seu partit per superar el «fracàs» de l'independentisme.

«Volem fer una àmplia coalició que reuneixi tot aquest esperit i entusiasme per capgirar el rumb de Catalunya», va assenyalar, tot afegint que cal reformar la Constitució però per fer-la «millor», i no pas per tornar a l'Espanya d'«una i no 51».