Blanca Bragulat és presidenta de l'Associació Catalana de Drets Civils i dona de Jordi Turull, exconseller de la Generalitat condemnat a 12 anys de presó i d'inhabilitació per sedició i malversació en el judici contra el procés d'independència de Catalunya.
Quan va fer l'última visita al seu marit?
Diumenge a la tarda vam ser a Lledoners.
Hi va poder parlar gaire estona?
Sí. Vam fer un vis-a-vis. Vam ser-hi una hora i mitja, les meves filles, la Laura i la Marta, i jo.
Com està?
Està bé. Molt content per com va anar la presentació de llibre a Barcelona. Els presos se senten forts.
A «Persistim. Cartografia de l'1 d'octubre: el relat d'un pres polític», Turull demana aparcar «egos, politiqueria, càlculs electorals, sectarisme partidista, desitjos de biografies personals i desconfiances» i apel·la a la «unitat» per assolir els objectius polítics.
El que explica en el llibre és que la vegada que tothom vam anar units, junts i a l'una és quan es va poder fer l'1 d'octubre. El que ell vol és que tots els partits polítics tornin a anar a l'una.
Quins actors o factors són els responsables d'aquesta discòrdia?
No ho sé. No hi entraré, en això.
Des del punt de vista del senyor Turull, què s'hauria de fer per capgirar aquesta tendència de la política catalana?
El que es va fer perquè es pogués celebrar el referèndum de l'1 d'octubre. Que tothom sigui lleial amb tothom i que els egos no pretenguin imposar-se. És el que vam fer amb la llista de Junts pel Sí, en la qual va ajuntar-se molta gent d'ideologies diferents però que tenien un objectiu comú. Quan hem anat units, les coses han sortit bé.
Potser aquesta unitat no hi és perquè tampoc hi ha uns objectius polítics clars, si més no de manera immediata.
És evident que l'objectiu, la independència, és el mateix per a tothom, però els tempos i la manera de fer no són els mateixos. L'objectiu és el mateix que abans. El problema és que hi ha hagut un moment en què els egos i els partits han pogut més que una altra cosa, la qual cosa és una pena, perquè la unitat que veus als car-rers costa molt de veure a la política.
En entrevistes ha dit que sabíeu, abans del referèndum, que l'Estat no posaria les coses fàcils a l'independentisme, però que la desmesura de la repressió us ha decebut. Creu que els polítics independentistes van cometre un error de càlcul a l'hora de calibrar la resposta de l'Estat?
Quan el Jordi va entrar a la presó és quan vam adonar-nos de veritat que la cosa podia complicar-se molt. Ara bé, en ple segle XXI, pensar que podem tenir 9 presos i persones exiliades per aquests fets, és una cosa que no tinc la paraules per descriure-ho. Mai no m'hauria imaginat que l'Estat podria arribar on va arribar. Suposo que ells tampoc.
Què s'hauria d'haver fet per culminar amb èxit el procés d'independència?
No ho sé. Tot això que diuen que el president Puigdemont va aturar la declaració i que van enganyar la gent jo no ho crec. El pitjor va ser la reacció de l'Estat. Jo sempre he cregut que les estructures d'estat catalanes estaven preparades, però és evident que no es poden posar en marxa un cop has empresonat tot el govern i apliques el 155.
Les sentències i la repressió han fet més fort l'independentisme o l'han debilitat?
Jo crec que l'han fet més fort. És el mateix que va passar l'1 d'octubre. Conec gent que no tenia la intenció d'anar a votar, i ho va fer quan va veure el que passava. Hi ha molta gent en contra que siguin a la presó. Jo crec que l'independentisme en sortirà reforçat, del moment actual. Hi ha molta gent no independentista que no vol formar part d'un país que està fent el que fa l'Estat espanyol. Hi ha molta gent que es pensava que vivia en una democràcia i està descobrint que no ho és gaire.
Com valora la utilització que han fet els partits polítics de la imatge dels presos i exiliats?
Vull pensar que si els partits utilitzen la imatge dels presos en les campanyes electorals és perquè tenen el seu vistiplau. Sobre això, no hi tinc res a dir. És un tema que havia de decidir ell.
Considera que els presos han estat prou honestos per assumir la responsabilitat pels errors comesos durant el procés?
Ells van fer tot allò que van dir a la ciutadania que farien. De vegades ha sortit la cantarella que van enganyar la gent i que les estructures d'estat no estaven fetes. Jo estic convençuda que estaven preparades, però no per ser aplicades després que empresonessin els consellers i apliquessin el 155. En el cas del Jordi, sempre ho ha estat, d'honest.
Quin és l'horitzó polític de Turull?
Cal tenir en compte, d'entrada, que ha estat condemnat a 12 anys d'inhabilitació i 12 anys de presó, i que el primer permís per sortir-ne serà al febrer del 2021. Ell va fer una entrevista al Punt Avui fa un parell de setmanes i va dir que hi ha moltes maneres de fer política. És la seva dèria de sempre. Jo crec que, d'una manera o altra, mai no deixarà de fer política, encara que no sigui a les institucions.
S'ha plantejat mai fer política institucional, sobretot arran de l'empresonament del seu marit?
No. Mai no m'havia exposat públicament com ara. No m'hauria imaginat mai que em farien una entrevista com aquesta. Jo el que vull és poder tornar a tenir els caps de setmana lliures, anar a nedar... sempre seré al costat del Jordi i li donaré suport. Amb un de la família que es dediqui a la política ja n'hi ha prou. La política sempre m'ha interessat, però mai no m'he plantejat de dedicar-hi la meva vida.
