El Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) va sentenciar ahir que Oriol Junqueras hauria d'haver estat considerat eurodiputat i gaudir d'immunitat des de la proclamació dels resultats dels comicis europeus, de manera que hauria d'haver-se aixecat la presó provisional per permetre-li anar a la sessió constitutiva de l'Eurocambra.
La sentència, elaborada per la Gran Sala del TJUE -composta per 15 jutges- i llegida pel president de tribunal, Koen Lenaerts, no implica la posada en llibertat del líder d'ERC, condemnat en ferm a 13 anys de presó i inhabilitació pel referèndum de l'1 d'octubre del 2017.
Junqueras va ser elegit en els comicis europeus de maig, però el Tribunal Suprem no va permetre que el dirigent independentista, jutjat llavors en el procés pel referèndum i en presó preventiva, abandonés la presó per acatar la Constitució davant la Junta Electoral Central i recollir la seva acta d'eurodiputat com exigeix la llei electoral espanyola, en apreciar risc de fugida.
Junqueras va interposar llavors un recurs de súplica davant l'alt tribunal espanyol, que arran d'aquesta demanda va preguntar al TJUE sobre l'abast de la immunitat com a eurodiputat al·legada per l'exvicepresident de la Generalitat i sobre si hauria d'haver permès sortir de presó per jurar o prometre el càrrec.
La resposta aportada ahir pel tribunal de Luxemburg dona la raó al dirigent independentista i rebutja els arguments de l'Estat espanyol, compartits per la Comissió Europea (CE) i l'Eurocambra, que consideren que Junqueras no és eurodiputat consolidat i no gaudia d'immunitat, malgrat ser membre electe del Parlament Europeu (PE), en no haver complimentats els tràmits exigits per la llei espanyola.
El TJUE afirma, per contra, que una persona adquireix la condició d'eurodiputada des que és proclamada oficialment electa en els comicis -cosa que la Junta Electoral Central espanyola va fer el 13 de juny- i que «per aquest fet i des d'aquest moment» gaudeix de la immunitat que comporta l'escó.
Això és així encara que no s'hagin complert els tràmits que exigeix la legislació nacional o no s'hagi participat en la sessió constitutiva de l'Eurocambra, que va tenir lloc el 2 de juliol.
«Gaudeix d'immunitat (...) una persona que ha estat oficialment proclamada electa al Parlament Europeu quan es trobava en situació de presó provisional en un procés penal per delictes greus, però que no ha estat autoritzada a complir certs requisits que preveu el dret intern després de la proclamació ni a desplaçar-se al Parlament Europeu per participar en la primera sessió», diu textualment la sentència.
Partint d'aquesta base, el TJUE conclou que «aquesta immunitat implica l'aixecament de la mesura de presó provisional imposada, a l'objecte de permetre a l'interessat desplaçar-se al Parlament Europeu i complir-hi les formalitats requerides».
És a dir, que el Suprem hauria d'haver deixat sortir de la presó Junqueras per fer aquests tràmits, i afegeix que si el tribunal volia mantenir la presó provisional hauria d'haver sol·licitat «com més aviat millor al Parlament Europeu que suspengués la immunitat».
El TJUE s'ha desviat en aquest punt de la línia marcada per l'advocat general Maciar Szpunar, que va considerar el novembre que no veia sentit a examinar si procedia concedir a Junqueras permís per sortir de la presó perquè la condemna a inhabilitació suposava l'anul·lació del seu mandat d'eurodiputat i, per tant, la promesa o jurament seria «inoperant».
La sentència no comporta l'excarceració del líder d'ERC, condemnat en ferm per sedició i malversació. El TJUE no s'ha pronunciat sobre aquest extrem perquè les preguntes del Suprem no es referien a la causa principal del procés, sinó només al suplicatori sobre la immunitat de Junqueras mentre era en presó provisional.
El tribunal de Luxemburg afirma que és al Suprem «a qui incumbeix apreciar els efectes que comporten les immunitats de què gaudeix el Sr. Junqueras Vies en altres possibles procediments», amb referència a la causa principal del procés per la qual l'exvicepresident de la Generalitat va ser condemnat el 13 d'octubre.
El president de tribunal del procés, Manuel Marchena, després de dictar la sentència condemnatòria, va remetre un ofici al TJUE en què assenyalava que la decisió europea sobre la immunitat de Junqueras tindria «eficàcia amb independència» de la condemna.
El Suprem va anunciar ahir en un comunicat que estudiarà «a fons» la sentència, així com les al·legacions que podran presentar la Fiscalia, l'Advocacia de l'Estat, Vox -acusació popular- i la defensa de Junqueras durant cinc dies, i després «s'acordarà el procedent».
La sentència augmentaria les possibilitats que la cort reconegui la immunitat de l'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont i el seu exconseller Toni Comín, que són a Bèlgica, els quals també van obtenir escó en els comicis i tenen en marxa diversos procediments judicials per reclamar-lo, encara que els seus casos són diferents del de Junqueras.
