El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va condemnar ahir el president de la Generalitat, Quim Torra, a un any i mig d'inhabilitació per desobeir l'ordre de la Junta Electoral de retirar els llaços, una sentència a la qual Torra respondrà demanant al Parlament que el ratifiqui.
En la seva sentència, la primera condemna a un president de la Generalitat en actiu, el TSJC considera que Torra va incórrer en un delicte de desobediència per negar-se de manera «recalcitrant» a obeir l'ordre de la Junta Electoral de retirar els llaços grocs d'edificis públics en període preelectoral, qüestió de la qual a més, segons la sala, en va fer «ostentació pública».
La condemna a un any i mig d'inhabilitació per a càrrec públic local, autonòmic, estatal i europeu, al qual se suma una multa de 30.000 euros i el pagament de les costes del judici amb l'excepció de les de l'acusació popular de Vox, no implicarà el cessament immediat de Torra com a president de la Generalitat, atès que encara no és ferma.
De fet, el president català va anunciar que recorrerà la sentència davant el Suprem, Tribunal que sol trigar uns 9 mesos a resoldre les apel·lacions per condemnes de desobediència, i mentrestant no podria presentar-se a unes eventuals eleccions, perquè ho impedeix un article de la Llei Orgànica de Règim Especial General (LOREG).
En els propers mesos, és probable que el president català hagi de fer front a un altre procés judicial per desobediència, després que la sala contenciosa del TSJC presentés una nova denúncia contra ell per no fer cas del seu requeriment perquè retirés del Palau de la Generalitat la pancarta de suport als presos, que es va despenjar, ja fora de termini, per garantir la neutralitat de l'edifici sempre, no només en període electoral.
Després que es conegués la sentència, Torra va comparèixer a la Galeria Gòtica del Palau de la Generalitat i, en una declaració institucional sense admetre preguntes, va censurar la condemna per considerar-la una «porta oberta a la desmesura, l'autoritarisme i contra la llibertat d'expressió».
Per aquest motiu, va anunciar que demanarà als grups del Parlament que el ratifiquin en el càr-rec perquè sigui la cambra catalana la que el «reafirmi en la seva dignitat democràtica» i deixi clar «on resideix la sobirania del poble de Catalunya».
A més del recurs al Suprem, Torra, que va comparèixer acompanyat pels seus consellers, va explicar que la seva defensa portarà el cas a instàncies europees, precisament el dia en què el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) ha avalat la immunitat d'Oriol Junqueras com a eurodiputat.
La condemna a Torra va suscitar les crítiques unànimes del sobiranisme. El vicepresident de la Generalitat, Pere Aragonès, que el rellevaria en el càrrec si la inhabilitació fos ferma, va considerar «absolutament injusta» la sentència i va afirmar que el Govern està «al seu costat».
Per la seva banda, el vicepresident primer del Parlament i diputat de JxCat, Josep Costa, va considerar que és «una sentència de represàlia» i una mostra «de la deriva antieuropea de la justícia espanyola».
També, des de les files independentistes, la CUP va denunciar la «deriva autoritària» del sistema judicial i la «persecució de la dissidència política». Per la seva banda, l'Assemblea Nacional Catalana va afirmar en un comunicat que la sentència és «un exemple de l'ús de la judicatura per reprimir políticament les institucions catalanes».
Cs vol eleccions
Per contra, la portaveu de Ciutadans al Parlament, Lorena Roldán, va demanar la dimissió de Torra i la convocatòria d'eleccions.
Per la seva banda, l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, va opinar que la inhabilitació de Torra és una mostra de «l'error de judicialitzar la política» i «un fracàs» que «ens allunya de la solució», mentre que la presidenta dels comuns a la cambra catalana, Jéssica Albiach, va qualificar la sentència de «mala notícia» per un fet com el dels llaços, que considera «simbòlic».
