El Tribunal Suprem va acordar ahir obrir un procediment a la diputada de JxCat Laura Borràs per presumptes irregularitats en l'adjudicació a un amic de 18 contractes per valor de 259.863 euros quan dirigia la Institució de les Lletres Catalanes (ILC), entre el 2013 i el 2017. La sala indica en una interlocutòria que els fets descrits en relació amb la portaveu de JxCat al Congrés en l'exposició raonada del jutjat d'instrucció número 9 de Barcelona «podrien ser constitutius dels delictes de prevaricació, frau a l'administració malversació de cabals públics i falsedat documental».

El Suprem nomena instructor el jutge Eduardo de Porres, que, si troba indicis sòlids contra Borràs, podria demanar un suplicatori al Congrés dels Diputats per actuar contra ella, si bé la diputada pot acudir a declarar de manera voluntària davant l'alt tribunal. La sala estima la petició de la Fiscalia, que va sol·licitar que investigués Borràs perquè considera que va abusar de la seva funció com a directora de la ILC i «va adjudicar directament o indirectament de manera arbitrària» contractes a Isaías Herrero, un programador informàtic amic seu.

De fet, el Suprem creu que també és competent per investigar els fets que afecten Herrero, atès que, tot i que no és aforat, hi ha una «inescindible connexió inicialment apreciable» entre la conducta que se li atribueix a ell i a la diputada.

En la seva interlocutòria, la sala analitza si els fets recollits en l'exposició raonada del jutjat català, «segons una valoració molt provisional», poden ser delictius.

Segons aquest escrit, entre el 2013 i el 2017, la institució que dirigia Borràs, va procedir, d'acord amb Herrero, a fraccionar con-tractes de serveis informàtics efectivament prestats «reflectint imports i conceptes inventats», sempre en quanties inferiors a 18.000 euros per fer una adjudicació directa.

El total adjudicat a Herrero o a les entitats darrere les quals s'ocultava va ascendir a 259.863 euros. Borràs va dirigir la ILC del 2013 al 2018 i en la seva condició «va proposar la contractació, va acordar l'adjudicació, va resoldre aprovar la despesa, va certificar l'execució total o parcial del servei contractat, va conformar la factura corresponent i autoritzar-ne el pagament», segons el jutjat.

Quan, d'acord amb la pràctica habitual de la Generalitat, s'exigien tres pressupostos abans de l'adjudicació per triar l'opció més avantatjosa, Borràs i Herrero, «de comú acord, aportaven diversos pressupostos confeccionats per ells mateixos però a noms d'altres entitats que no havien participat en la seva elaboració ni havien autoritzat la seva presentació».