El Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) ha anul·lat la resolució judicial del Tribunal General de la Unió Europa que va rebutjar les mesures cautelars que van demanar Carles Puigdemont i Toni Comín per ocupar l'escó d'eurodiputats el dia de la sessió de constitució de l'Eurocambra. En resposta al recurs presentat per Puigdemont i Comín, la vicepresidenta del TJUE considera que el Tribunal General es va "equivocar", "no va examinar el requisit de la urgència ni va ponderar els interessos en presència". També li recrimina que no consultés prèviament al Parlament europeu. Per això, creu que no té els elements necessaris per prendre una decisió i torna l'assumpte al Tribunal General perquè el torni a examinar.

Puigdemont i Comín van presentar el 28 de juny un recurs davant del Tribunal General contra les decisions del Parlament europeu que els impedien prendre possessió dels escons i demanaven que es prenguessin mesures provisionals. El president del Tribunal General, però, va desestimar la demanda l'1 de juliol, tot denegant permetre a tots dos que de forma "provisional" poguessin assistir a la inauguració de la legislatura com a eurodiputats. En concret, el tribunal va argumentar que Puigdemont i Comín van interposar un recurs davant els tribunals espanyols per l'exigència de jurar la Constitució per esdevenir eurodiputats i que el cas estava "pendent". Per tant, va afirmar que la qüestió havia de ser resolta "per les autoritats nacionals".

Davant d'aquesta decisió, Puigdemont i Comín van presentar un recurs de cassació davant del TJUE, que ara ha anul·lat la decisió del Tribunal General perquè examini de nou la demanda. La vicepresidenta del TJUE considera que per concedir mesures provisionals cal que es justifiquin "a primera vista" i que siguin "urgents" per evitar que hi hagi un "perjudici greu i irreparable" per qui presenta la demanda abans de decidir sobre el fons de l'assumpte.

A més, el TJUE remarca que la composició del Parlament europeu "ha de reflectir fidel i íntegrament la voluntat dels ciutadans de la UE expressada lliurament mitjançant el sufragi universal directe". D'aquesta manera, "no es pot excloure" que es pugui considerar que la proclamació de resultats per part de les autoritats espanyoles el 13 de juny, que incloïa els noms de Puigdemont i Comín, siguin els "resultats oficialment proclamats", i no la llista enviada el 17 de juny.

Pel que fa al tràmit d'acatar o jurar la Constitució, la vicepresidenta del tribunal considera que no s'ha de descartar que "l'acte que posa fi al procés electoral sigui el que conté els resultats de l'escrutini dels vots dels electors", de manera qualsevol formalitat posterior "no formi part" d'aquest procés. Aquest fet, afegeix el TJUE, "no salta a la vista" i necessita d'un "examen en profunditat que no pot resoldre un jutge de mesures provisionals".