El Tribunal de Justícia de la Unió Europea ha determinat que el líder d'ERC i electe als comicis europeus, Oriol Junqueras, tenia immunitat abans de la sessió de constitució del Parlament Europeu del dia 2 de juliol i que aquesta "implica l'aixecament de qualsevol mesura de presó provisional imposada abans de ser declarat electe". Per tant, el TJUE assegura que si el Suprem el volia mantenir en presó provisional, havia de sol·licitar a l'Eurocambra la "suspensió" de la immunitat. Així, en la sentència publicada aquest dijous al matí, l'alt tribunal amb seu a Luxemburg ha donat la raó a Junqueras. El dictamen també conclou que la condició d'eurodiputat s'obté només per la "mateixa elecció" a les urnes i la proclamació oficial dels resultats. Per tant, es carrega el tràmit del jurament de la Constitució com a requisit imprescindible per ser membre de l'Eurocambra.
Aquest dictamen marca jurisprudència a la UE sobre el sistema electoral que regeix els comicis al Parlament Europeu i sobre el grau i abast de la immunitat que tenen els eurodiputats.
Els fets: l'exclusió dels independentistes
El 26 de maig Oriol Junqueras (ERC), Carles Puigdemont i Toni Comín (Junts) van guanyar les eleccions al Parlament Europeu. El BOE va publicar el 14 de juny la proclamació dels electes, una llista on constaven el nom dels tres independentistes. Poc després el Suprem va denegar el permís penitenciari a Junqueras per jurar la Constitució, requisit per assumir el mandat d'eurodiputat, mentre que la JEC no va permetre a Puigdemont i Comín fer aquest tràmit a distància. Per això, Espanya va enviar un llistat definitiu d'eurodiputats a Brussel·les on no hi havia els independentistes. L'Eurocambra va dir que no els podia reconèixer perquè és competència dels estats comunicar els escollits. Així, cap d'ells va poder ocupar l'escó a l'Eurocambra en la seva constitució a Estrasburg, el 2 de juliol. Junqueras va ser condemnat a 13 anys de presó en la sentència del 'procés' del 14 d'octubre.
Les tres preguntes del Suprem
El Suprem preguntava en una qüestió prejudicial al TJUE quin és l'abast de la immunitat d'un eurodiputat. És a dir, si aquesta s'aplica abans de la sessió de constitució de l'Eurocambra, el dia 2 de juliol, i si, fins i tot, és vigent des del moment que surt escollit a les urnes, el 26 de maig.
Pere Aragonès demana la llibertat "immediata" de Junqueras
En cas afirmatiu, el Suprem volia saber si això implica que les autoritats judicials haurien d'haver alliberat a Junqueras per jurar la Constitució a mitjans de juny per assumir el seu mandat. A més, pregunta si l'alliberament hauria de ser "automàtic" o fruit d'una ponderació entre "els interessos" de la justícia i els del dret a exercir el càrrec públic.
Opinió de l'Advocat General
En la primera fase judicial del cas Junqueras, l'Advocat General de la UE va concloure que el mandat d'eurodiputat el donen només les urnes i que els estats no poden obstaculitzar aquest dret amb requisits addicionals com el jurament de la Constitució. En les seves conclusions no vinculants traslladades al TJUE, també va obrir la porta a reconèixer la immunitat europarlamentària abans de la sessió inicial del Parlament Europeu i va defensar que és la cambra qui té el poder únic per aixecar aquesta protecció.
Tanmateix, no va entrar a valorar si el Suprem havia d'alliberar "automàticament" Junqueras per jurar la Constitució. De fet, va concloure que no tenia sentit que el TJUE resolgués aquesta qüestió perquè l'afectat ja ha sigut condemnat en ferm a presó, però veia rellevant saber si tenia immunitat quan es va dictar la sentència del 'procés' el 14 d'octubre.
Aragonès demana la nul·litat de la sentència i «l'alliberament immediat» de Junqueras
El coordinador nacional d'ERC, Pere Aragonès, ha reclamat, després de saber la postura del TJUE, l'"alliberament immediat" i la nul·litat de la sentència de l'1-O dictada pel Tribunal Suprem. En roda de premsa al Parlament, Aragonès ha explicat que el TJUE ha estat "clar" i ha apuntat que Junqueras tenia immunitat des de mateix dia de la publicació dels resultats del 28-A i que s'han vulnerat tant els drets del líder d'ERC com els dels electors. Ha afegit que els procediments que ha seguit el Suprem per denegar que formalitzés la pressa de possessió de l'escó al Parlament Europeu són "nuls" i ha desitjat que el cas de Junqueras permeti a Carles Puigdemont i Toni Comín ser considerats eurodiputats.
Cs acusa els independentistes de "manipular" la decisió del TJUE
També des del Parlament, el diputat de Cs Nacho Martín Blanco ha acusat els independentistes de "manipular" la decisió del Tribunal de Justícia de la Unió Europa (TJUE). "Deixi'n d'institucionalitzar la mentida i confondre la gent", ha reclamat des del faristol del Parlament. I és que, segons Martín Blanco, la victòria que celebren els independentistes "no servirà de res" i ha qualificat de "ridícul" que vulguin passar a la seva "parròquia" la decisió de l'alt tribunal de Luxemburg com una "bufetada a l'estat de dret espanyol". "Immunitat no és impunitat", ha defensat per després referir-se a Junqueras com un "criminal condemnat per sedició i malversació".
La intervenció de Nacho Martín Blanco ha provocat la insòlita imatge de diputats independentistes i de Cs aixecats del seu escó i aplaudint.
Riba demana a Sassoli que "defensi" la immunitat de Junqueras
L'eurodipuada d'ERC Diana Riba ha demanat al president de l'Eurocambra, David Sassoli, que "defensi" la immunitat d'Oriol Junqueras com a eurodiputat electe. "L'Eurocambra ha de defensar la immunitat de tots els eurodiputats", ha subratllat Riba. "Li demano que reclami a l'estat que deixi en llibertat Junqueras perquè vingui a buscar les credencials", ha dit Riba al president de l'Eurocambra. L'eurodiputada d'ERC ha qualificat de "molt clara i contundent" la decisió del Tribunal de Justícia de la Unió Europea sobre el cas de Junqueras i ha considerat que demostra que "són els ciutadans i no els estats el que diuen qui és eurodiputat".
