ERC no descarta cap camí «democràtic» i «pacífic» que permeti «transitar cap a la independència». Així ho recull la proposta de ponència política que la direcció sotmetrà a votació de la militància al congrés d'ERC de demà.

El text transaccionat a partir de diverses esmenes apunta que cal assumir que per assolir la república catalana s'apostarà per una via o una altra en funció de la «correlació de forces amb l'Estat», i que «mai no es renunciarà» als drets ni al que estableix la legalitat internacional.

La ponència política que els militants debatran planteja tres escenaris per materialitzar un nou referèndum d'autodeterminació: el referèndum negociat amb l'Estat, «forçat» a partir de la mobilització constant o bé la consulta sense acord «amb complicitats internacionals». El text, però, prioritza en primera instància la via acordada.

En concret, en primer lloc es parla d'una consulta pactada i negociada amb l'Estat tot i ser conscients que l'escenari «ara per ara és impossible, ateses les reiterades negatives». En segon lloc, aposten per «forçar la convocatòria del referèndum» per aconseguir que l'Estat «no tingui cap alternativa que avenir-se a pactar una solució democràtica».

L'escenari es faria possible a partir de la mobilització constant i les accions de desobediència civil i lluita no violenta, grans consensos i avals internacionals.

Finalment, tot i que la ponència prioritza la via acordada, Esquer-ra no descarta la possibilitat de fer un referèndum independentment d'un acord amb l'Estat «acompanyat de complicitats internacionals».

La ponència política aposta per enfortir el partit després d'haver guanyat vots en les darreres eleccions espanyoles i municipals i d'haver «conquerit la centralitat política». Així, aposten per «enfortir per guanyar» i «acumular forces».

Els republicans fan una crida a «ampliar la base», conscients que aquest discurs ha topat amb la «incomprensió» d'altres sectors de l'independentisme en la «incapacitat» d'interpretar de manera correcta la complexitat i heterogeneïtat sociològica de la societat catalana. «Sens dubte, un enfortiment quantitatiu i qualitatiu ha de servir per guanyar més legitimitat tant interna com externa», sostenen.

«Culminar el procés demana ser capaços de bastir propostes noves, realistes i realitzables, adreçades als ciutadans que no estan convençuts de la independència o no en participen», expressen. «Ens cal fer-ho amb mesures concretes i efectives de benestar, de combat contra les discriminacions i les desigualtats, des d'un ferm compromís amb la dignitat de totes les persones», afegeixen.

A la ponència es fa una apel·lació al diàleg, a la negociació i a una resolució democràtica. «Mai no deixarem d'aixecar la bandera del diàleg i de la negociació i d'asse-nyalar que és l'Estat, independentment del color del seu Govern, que ha deixat la cadira buida», destaquen.

En aquest sentit, fan una crida al diàleg, també entre les forces polítiques catalanes, i reclamen negociació i acords de caràcter bilateral entre Catalunya i Espanya.