23 de desembre de 2019
23.12.2019

Els diners improductius de les famílies es dupliquen: 691.000 milions d'euros

Els dipòsits de les llars espanyoles a la banca han crescut el 86 % en els darrers cinc anys

22.12.2019 | 23:29
Dues dones operant en un caixer

Gairebé 700.000 milions d'euros. Aquests són els diners que els espanyols tenen dipositats a la vista a les entitats financeres. Es tracta de diners improductius. La banca els remunera amb un 0,03% de mitjana, un percentatge que equival gairebé a res. La xifra –691.196 euros en concret– cor-respon al tancament del mes d'octubre passat, segons les últimes dades del Banc d'Espanya, i és el 86% superior a la del final del 2014, quan es va situar en 370.242 milions. És a dir, gairebé s'ha duplicat.

El context financer explica, en bona mesura, aquesta evolució. I és que, el març del 2016, el Banc Central Europeu va culminar la seva política de reducció de tipus d'interès en situar el preu dels diners en el zero per cent, així que les entitats financeres van deixar de remunerar els dipòsits a termini, que era la fórmula més comuna entre els estalviadors més conservadors d'obtenir algun guany dels seus diners sense exposar-los als vaivens del mercat. Per posar un exemple, aquests productes obtenien una rendibilitat del 5% a l'estiu del 2008, poc abans que la fallida de Lehman Brothers el setembre d'aquell any disparés la crisi.

L'octubre del 2019, un dipòsit a un termini de més de dos anys, els que tradicionalment rebien millors remuneracions, estava en el 0,08%. Aquest producte concret arribava als 116.488 milions el 2014 i només als 17.938 milions al tancament del 2018. En aquest últim exercici, per cada euro en dipòsits a termini, n'hi havia quatre a la vista, i el 2014 els primers superaven en 15.000 milions els segons.


Borsa, fons o plans

D'aquesta manera, bona part dels diners que a l'època de tipus d'interès alts –els mateixos que suposaven un suplici per als que tenien referenciada la seva hipoteca a l'Euribor– es trobaven guardats en dipòsits a termini s'han convertit en un actiu improductiu davant el temor dels inversors a obtenir amb el mateix superiors rendibilitats a través de la seva inversió en borsa, fons o plans de pensions, tots ells amb el seu grau de risc.

La situació de les empreses és similar. Els dipòsits a la vista de les mercantils han passat en aquests últims cinc anys de 124.124 a 222.847 milions. L'interès que perceben és una mica superior, però també pot equiparar-se a res perquè puja al 0,08%. En tot cas, però, hi ha una sensible diferència, i és que les entitats financeres van començar a cobrar-los pels diners ingressats a termini. El tipus mitjà ponderat en acabar l'octubre era del 0,15% i en els dipòsits a un any pujava al 0,17%. En els que van d'un any a dos, l'interès és positiu –el 0,03%–, de la mateixa forma que en els que superen els dos exercicis: 0,07%.

Cal tenir en compte que el BCE cobra el 0, 5% als bancs pels diners que tenen dipositats a l'entitat monetària europea. Es tracta d'una mesura que intenta impulsar-los a prestar més a empreses i famílies. És en aquest context en el qual cada vegada se senten més veus que adverteixen de la possibilitat d'ampliar el nombre de clients financers que podrien pagar pels dipòsits.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook