La Llei de Protecció Integral contra la Violència de Gènere compleix aquest dissabte 15 anys amb reptes pendents però amb l'objectiu complert que aquest "gravíssim problema social" transités del privat al públic. El 28 de desembre de 2004 s'aprovava la Llei 1/2004 per a donar un tractament integral a la violència masclista, des de la prevenció a l'atenció assistencial de les víctimes passant per la tipificació penal dels delictes comesos pels agressors. La llei establia que aquesta violència era estructural i específica contra les dones.
Impulsada pel moviment feminista en un context en el qual més de 70 dones eren assassinades cada any per les seves parelles o exparelles, va ser la primera norma aprovada per l'Executiu de José Luis Rodríguez Zapatero, que va entendre que la gravetat d'aquest fenomen exigia una regulació específica que donés visibilitat i solució a aquest problema.
Milió i mig de denúncies
En 15 anys, més de 1,5 milions de dones han denunciat al seu agressor. "És una fita històrica en la nostra legislació, ve a dir que la violència de gènere no és un assumpte familiar sinó que competeix a tots els poders públics i, en conseqüència, és qüestió d'Estat", ha explicat a Efe la sòcia fundadora de l'Associació de Dones Jutgesses d'Espanya (AMJE), Lucía Avilés.
Amb la llei, ha continuat, es va donar carta de naturalesa a "un model de violència específic que afecta a les dones pel mer fet de ser-ho i es caracteritza per ser estructural, sistemàtica, històrica i generalitzada".
Aprovada amb unanimitat, aquesta llei "exemplar" que va afrontar amb "valentia i sinceritat" la violència contra les dones va fer que la democràcia entrés en tots els espais per a garantir la integritat de la meitat de la població, va expressar aquest divendres la vicepresidenta del Govern i ministra d'Igualtat en funcions, Carmen Calvo, durant l'acte d'homenatge d'aquesta norma.
La vicepresidenta de l'Associació de Dones Juristes Themis, Altamira Gonzalo, ha destacat que aquesta llei ha estat fonamental per a ajudar a més d'un milió de dones a sortir del pou de la violència de gènere gràcies a que establia diferents recursos -judicials, policials, econòmics i socials- per a això.
Dubtes constitucionals
L'abordatge integral de la violència en l'àmbit de la parella cobria des de la prevenció a l'educació, passant per la sensibilització, la tipificació dels delictes penals o la creació de jutjats especialitzats i unitats forenses.
Es tracta de la llei democràtica que ha estat objecte d'un major nombre de qüestions d'inconstitucionalitat, totes elles superades, en entendre el Tribunal Constitucional que la violència que sorgeix en l'àmbit de la parella afecta majoritària i aclaparantment a les dones.
Segons el Constitucional, imposar una pena major a l'home és "raonable", ja que les dones estan "insuficientment" protegides en l'àmbit de la parella, no vulnera el principi d'igualtat i no discrimina per raó de sexe, perquè no s'imposa per ser home sinó per una greu conducta que reprodueix una "arrelada desigualtat" i un "model agressiu" contra la dona.
La presidenta de l'Audiència de Pamplona i coordinadora de gènere de Jutgesses i Jutges per a la Democràcia, Esther Erice, ha matisat que la llei va ser tan qüestionada i va generar resistència perquè posava el focus en què era la desigual organització social la que subjau a aquesta violència estructural.
Erice ha subratllat que la llei ha suposat un "avanç positiu" en la protecció de les dones, però també perquè ha permès visibilitzar el fenomen, conèixer el seu abast i tenir eines per a fer-li front.
"És una llei enormement valenta i avançada perquè s'aprova fa 15 anys per a protegir a les dones de la violència dels homes amb els qui han tingut una relació. (...) Venim d'una dictadura de 40 anys inculcant la submissió de les dones", ha asseverat la periodista especialitzada Charo Nogueira.
Reptes pendents
Reptes pendentsTant Erice com Gonzalo han posat l'accent en la necessitat de dotar econòmicament la llei per a perfeccionar la seva eficàcia."És eficaç, a més països del nostre entorn l'estan utilitzant com a mirall: França, els països llatinoamericans. És una legislació avançada, molt nova, avantguardista, però lògicament després de 15 anys ha d'adaptar-se i retocar-se", ha incidit Avilés.
Fa just dos anys, el Parlament aprovava també amb un ampli suport el Pacte d'Estat contra la Violència de Gènere, amb més de 200 mesures per a avançar en la lluita contra aquesta problemàtica. Moltes d'elles segueixen sense aplicar-se per culpa del bloqueig polític.
Ampliar el concepte de violència més enllà de l'àmbit de la parella, abordar la tipificació dels delictes sexuals i adequar l'ordenament jurídic al Conveni d'Istanbul són algunes de les exigències més urgents.
Per a la vicepresidenta el Pacte és una nova baula de la unitat d'acció i la unanimitat que hi ha hagut entorn de la violència masclista i assevera que la societat no pot cedir ni un mil·límetre i que els negacionistes "no podran trencar la gran majoria" que Espanya ha estat capaç de construir.
"No solament ataquen a la meitat de la població, ataquen directament al cor de la democràcia. (...) Som un Estat i una societat aclaparantment compromesa per a parar aquesta terrible injustícia enfront dels qui la neguen, que en negar-la donen ales al masclisme, enfront dels qui intenten diluir-la", ha precisat Calvo.
En aquest sentit, Nogueira considera "gravíssima" l'actual falta de consens polític després de la irrupció de l'extrema dreta: "Vol dir que hi ha una part de l'espectre polític que no considera rellevant que les dones siguin assassinades per aquells que van dir estimar-les. La igualtat és un vímet democràtic".
"La llei i el pacte són dos instruments molt rellevants que han vist la llum fruit d'un consens. (...) La ruptura del consens afebliria les eines i, per tant, hi hauria major risc de comissió de delicte contra les dones", ha reflexionat Erice.
