JxCat i ERC es troben immersos en una pugna per decidir qui substituirà Quim Torra com a president de la Generalitat en cas que la condemna d'inhabilitació per negar-se a retirar els llaços grocs sigui ferma. Ferran Bel, diputat de JxCat al Congrés, va advertir ahir que si el Tribunal Suprem (TS) ratifiqués aquesta inhabilitació, «el raonable és que al capdavant del país hi hagués una persona que fos de JxCat» i no d'ERC.
En una entrevista a Europa Press, va vaticinar que el Suprem ratificarà abans de l'estiu una condemna d'inhabilitació «absolutament injusta», i que això abocarà Catalunya a unes noves eleccions el setembre o l'octubre del 2020 perquè no veu possibilitat aritmètica al Parlament d'elegir un nou president de la Generalitat.
Un cop el Tribunal Suprem inhabilités Torra, va explicar que el vicepresident del Govern, Pere Aragonès (ERC), passaria a presidir la Generalitat «si no es pren alguna mesura o precaució per corregir aquesta situació».
Així, Bel va recordar que el Govern es va configurar sobre la base d'un acord polític entre ERC i JxCat que acordava que la presidència de la Generalitat corresponia a la força més votada, «i la força més votada, independentment de la resolució del TS, continuarà sent JxCat».
Un conseller en cap?
«Tot i que sigui per un curt espai de temps, que poden ser quatre mesos i escaig, el raonable és que al capdavant del país hi hagués una persona que fos de JxCat», va defensar el també secretari d'Organització del PDeCAT.
En ser preguntat sobre si creu que una de les solucions passa perquè JxCat nomeni un vicepresident del seu espai polític, Bel creu que podria ser «una solució, o un conseller en cap», però deixa clar que això correspon decidir-ho als partits i al Govern.
«Estic segur que ERC no voldrà aprofitar-se d'una sentència judicial per presidir, tot i que sigui de manera provisional o temporal, la Generalitat», va manifestar Bel, que creu que Torra, Aragonès i les respectives formacions sabran resoldre-ho de manera consensuada. Segons Bel, no es poden evitar certs condicionaments de la judicatura en la presidència de la Generalitat, però està convençut que «ningú no té interès en què les decisions judicials condicionin el Govern més del que han de condicionar-lo».
El consens d'ERC
ERC va moure fitxa divendres en demanar a JxCat que la resposta a una eventual inhabilitació fos consensuada. «El millor seria consensuar els passos que s'han de prendre, ja sigui en el si de la Generalitat o en les decisions al Parlament o les que siguin més de país, de lògica estratègica. Que siguin consensuades i les puguem decidir entre tots», va assegurar la portaveu d'ERC, Marta Vilalta.
La portaveu també va descartar que sigui una «proposta ferma» que Torra provoqui una crisi de Govern per desplaçar Pere Aragonès de la vicepresidència i situar al seu lloc un membre de JxCat. Per la seva banda, Ciutadans espera que la Junta Electoral Central (JEC) acabi inhabilitant Torra, com han demanat des de les seves files i les del PP.
La JEC podria estudiar en la reunió del 3 de gener el recurs a la decisió de la Junta Electoral Provincial de Barcelona de no inhabilitar Torra fins que sigui ferma la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), que el condemna per desobediència.
El diputat de Cs al Parlament Nacho Martín Blanco va dir que faran «tot el possible» perquè la inhabilitació sigui efectiva i així el president de la Generalitat «deixi de generar aquest clima de crispació a Catalunya».
Des del primer moment
Així, va defensar el seu dret com a formació «d'acudir a totes les instàncies que permetin l'aplicació del dret» i va garantir que respectaran la decisió, els doni o no la raó. Martín Blanco va celebrar que si la JEC els dona la raó, Torra «hauria de deixar el càrrec, que és el que hauria d'haver passat des del primer moment». I és que Cs creu que Torra «estava inhabilitat des del primer moment per l'actitud contra els no nacionalistes», i que ara la seva «inhabilitació moral quedaria confirmada per la inhabilitació judicial».
Cs creu que la inhabilitació ha de ser «ferma», tot remetent-se a la Llei orgànica del règim electoral general (LOREG). El diputat de Cs va dir que, com que la Junta Provincial no els ha donat la raó en el seu recurs, ho han «acceptat»i ho han recorregut a la JEC.
«Considerem fonamental que se'ns permeti i respecti el nostre dret a acudir a totes les instàncies», va dir Blanco, que en cap cas creu que estiguin «recargolant» la llei, interposant aquest recurs.
