04 de gener de 2020
04.01.2020
Regió7

Els juristes recorden que la decisió es pot recórrer al TS

El previsible és que se sol·licitin mesures cautelaríssimes perquè la resolució no s'executi

03.01.2020 | 23:44

Les resolucions de la Junta Electoral Central (JEC) no són definitives i s'hi pot presentar un recurs davant la Sala del Contenciós del Tribunal Suprem, en les mans del qual quedarà previsiblement el futur de Quim Torra i Oriol Junqueras, recorden juristes consultats per Efe.

L'esperable en el cas de la resolució que ordena inhabilitar el president de la Generalitat, assenyalen responsables de les principals associacions judicials de país, és que es recorri a l'alt tribunal i que se sol·licitin mesures cautelaríssimes perquè no s'executi la decisió de la JEC mentre es resol el fons de l'assumpte.

Pel president de l'Associació Professional de la Magistratura (APM), Manuel Almenar, en el cas de Torra la resolució de la JEC, amb sis vocals discrepants d'un total de 13, demostra que és una qüestió «d'interpretació estrictament jurídica».

La majoria ha entès que la inhabilitació de Torra s'ha d'abordar des la Llei Orgànica de Règim Electoral General (LOREG), amb la qual cosa la condemna per desobediència, encara que no sigui ferma, s'ha d'executar, com s'ha fet en altres casos d'alcaldes i regidors inhabilitats en primera instància.

Els que discrepen consideren que no seria aplicable la LOREG, sinó l'Estatut català, que estableix que per inhabilitar un president la condemna ha de ser ferma. En opinió d'aquest grup, la junta electoral no seria competent per prendre una decisió al respecte, sinó el Parlament català.

Torra, condemnat pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya a any i mig d'inhabilitació per desobediència per no fer cas de l'ordre de la Junta Electoral Central de retirar els llaços grocs, ha anunciat la seva intenció de recórrer al Suprem aquesta primera sentència.

Almenar, al front de la principal associació de la carrera judicial, insisteix que es tracta d'una qüestió interpretable des del punt de vista jurídic.

Amb ell coincideix el portaveu de l'Associació Judicial Francisco de Vitoria, Jorge Fernández Vaquero: «És un tema jurídic complex, com ho demostra la divisió en la JEC, i s'haurà de resoldre jurídicament», assenyala.

Fernández Vaquero remarca que la junta electoral no és un òrgan judicial, un tribunal de justícia, i que ha estat el legislador qui ha decidit que sigui aquesta institució la que controli el procés electoral, tot i que les seves decisions puguin revisar-se després judicialment.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit