Convocar la taula de governs entre Estat i Generalitat per abordar el conflicte català, elevar el salari mínim i actualitzar les pensions són alguns dels primers reptes del govern de coalició, a més de la pujada del sou dels funcionaris.
El nou Executiu s'ha posat de termini tres mesos per aprovar els Pressupostos Generals de l'Estat, però el primer Consell de Ministres haurà de donar compte de diverses iniciatives econòmiques que van quedar congelades a final de desembre en espera que es formés el nou Govern.
Respecte a Catalunya, el president del Govern, Pedro Sánchez, es va comprometre que en un termini màxim de quinze dies després de la formació del nou Executiu es crearia la promesa taula de governs per debatre la situació a Catalunya. Així consta en el pacte entre PSOE i ERC, pel qual la formació independentista es va abstenir en la investidura de Sánchez, i que també va acordar sotmetre a consulta a Catalunya els acords als quals poguessin arribar.
Però a més d'aquesta mesura, el Govern té pendent aprovar la pujada del Salari Mínim Interprofessional (SMI) que vol negociar amb els agents socials i actualitzar les pensions el 0,9 % aquest any. A més, haurà d'incrementar les nòmines dels funcionaris entorn del 2 %. En paral·lel, el nou govern de coalició haurà de posar en marxa la reforma del finançament autonòmic, un altre compromís en el qual ha d'implicar totes les comunitats i que haurà de prendre forma en els pròxims mesos. Un altre assumpte prioritari per al Govern, i així ho va recollir en l'acord per a una coalició progressista, és la derogació de la reforma laboral del PP, la recuperació de drets laborals i socials arrabassats pels populars.
A més, en les pròximes setmanes el Govern haurà d'impulsar l'agenda social promesa en la qual s'inclou una de les reivindicacions més emblemàtiques d'Unides Podem, que és frenar les pujades abusives del lloguer i donar potestat als ajuntaments i comunitats perquè regulin aquests increments en cas de produir-se. El Govern també haurà de materialitzar la protecció al cent per cent a les famílies vulnerables en situació de pobresa energètica i procedir a l'eliminació progressiva dels copagaments sanitaris introduïts el 2012.
El nou Executiu incrementarà els recursos públics per a l'educació i beques, garantirà la gratuïtat real i efectiva de l'educació obligatòria, l'assignatura de religió serà de caràcter voluntari sense que hi hagi assignatura alternativa i la nota no computarà a efectes acadèmics, i es regularan els jocs d'atzar per prevenir i frenar la ludopatia.
Quant als pressupostos, la primera tasca del nou Govern serà donar compte del límit de despesa no financera o sostre de despesa per al 2020, base per a l'elaboració dels comptes públics, i al qual acompanyaran els objectius de dèficit i deute públic per als pròxims anys, que hauran de ser votats a les Corts.
Els nous objectius de dèficit acompanyaran els pressupostos del pròxim any i fonts d'Hisenda assenyalen que els enviats a Brussel·les seran previsiblement modificats a l'alça per fer-los més flexibles, ja que estaven vinculats a uns pressupostos prorrogats.
El Govern veu factible tancar el 2019 amb un dèficit públic del 2% del producte interior brut (PIB), encara que es fa més difícil complir amb l'1,1% per al 2020 i amb el 0,4% per al 2021 que marca Brussel·les. De fet, dues de les mesures que pretén posar en marxa el nou Executiu de manera immediata -apujar les pensions el 0,9% i el 2% el salari dels funcionaris- tindrien un impacte de 4.800 i 6.000 milions d'euros i incrementarien el dèficit pactat. I és que, malgrat que el dèficit nominal està encarrilat, Brussel·les posa l'accent en el dèficit estructural, on Espanya ha d'afrontar un ajust del 0,65% del PIB, uns 7.600 milions d'euros, aquest any i el vinent.
