08 de gener de 2020
08.01.2020

Almenys 56 morts en una estampida en el funeral del militar iranià assassinat pels EUA

La república islàmica aprova per unanimitat una moció que qualifica el Pentàgon i les tropes nord-americanes de «forces terroristes» Washington assegura que no vol començar una guerra amb l'Iran després de la mort de Soleimani

07.01.2020 | 23:03
L'aglomeració de gent en el funeral de Soleimani a la seva ciutat natal va derivar en una estampida

Al menys 56 persones van morir i més de 200 van haver de ser ateses com a conseqüència d'una estampida durant el multitudinari funeral del general iranià Qasem Soleimani, abatut la setmana passada per una operació militar nord-americana a la capital de l'Iraq. Després de diverses jornades de mobilització a diferents punts de país, el fèretre amb les restes mortals de Soleimani, antic responsable de la Força al-Quds de la Guàrdia Revolucionària, va arribar ahir a la seva ciutat de naixement, on centenars de milers de persones es van reunir per mostrar el seu suport al règim, quelcom que va obligar fins i tot a ajornar el sepeli per raons de seguretat.

Els vídeos que circulen a les xarxes socials mostren situacions de caos i pànic i persones esteses a terra trepitjades a les quals altres ciutadans intenten reanimar aplicant primers auxilis. Dones, homes, ancians i nens es troben entre les víctimes de l'estampida a Kerman, els hospitals de la qual van romandre en màxima alerta i fins on es va traslladar el ministre de Salut, Said Namakí, per supervisar i dirigir les tasques d'emergència.

D'altra banda, el Parlament iranià va aprovar per unanimitat una moció anomenada «dura venjança», que qualifica el Pentàgon i l'exèrcit dels EUA de forces terroristes. Aquesta moció és una modificació d'un projecte de llei prèviament ratificat que va declarar el Comandament Central dels EUA com una organització terrorista, una mesura de reciprocitat per la inclusió per part de Washington de la Guàrdia Revolucionària a la llista de grups terroristes.

Per part seva, el secretari de Defensa dels Estats Units, Mark Esper, va insistir en què Washington no busca iniciar una guerra amb l'Iran després de la mort del general Qasem Soleimani en un bombardeig nord-americà, però va destacar que el país està «preparat per acabar-ne una» en cas que es produeixi un conflicte bèl·lic. En aquest sentit, va afirmar que els Estats Units tenen proves suficients per justificar l'atac dut a terme contra Soleimani, on també va morir el número dos de les Forces de Mobilització Popular (FMP), Abu Mahdi al-Muhandis, i diversos milicians iraquians i militars iranians. «Es tracta d'un líder terrorista, d'una organització terrorista, que es va reunir amb un altre líder terrorista per planejar i sincronitzar atacs contra diplomàtics, forces i instal·lacions nord-americanes», va defensar.

Putin visita Al-Assad

Paral·lelament, per primera vegada a Damasc des de l'inici del conflicte a Síria el 2011, el president rus, Vladímir Putin, va realitzar una visita no anunciada al país àrab per reunir-se amb el seu homòleg sirià, Bashar al-Assad, enmig d'una escalada de tensió a la regió. Al-Assad, principal aliat de l'Iran, va acudir a la seu d'operacions que tenen els seus socis russos a la capital siriana, on es va asseure al costat de Putin per xerrar sobre la situació a la regió i la lluita contra el «terrorisme», sobretot a Idlib, l'últim bastió insurgent a Síria i que s'escapa del control de Damasc. «Els presidents Al-Assad i Putin han parlat sobre els plans per acabar amb el terrorisme que amenaça la seguretat dels ciutadans sirians a Idlib», establia un comunicat de la Presidència siriana. També van afirmar que van tractar «la situació al nord de Síria i les mesures que Turquia» està prenent a la zona.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Notícies relacionades