El Consell de Ministres proposarà avui que la fins ahir ministra de Justícia, Dolores Delgado, sigui la nova fiscal general de l'Estat, un moviment sense precedents que ha despertat les crítiques de la major part de la carrera fiscal i de l'oposició. Després d'anar anunciant durant els últims dies els noms dels titulars dels 18 ministeris i quatre vicepresidències del nou Govern de coalició, el cap de l'Executiu, Pedro Sánchez, va tornar a sorprendre quan es va donar a conèixer el relleu de la fins ara fiscal general, María José Segarra.

Delgado, que haurà de deixar l'escó com a diputada del PSOE, torna així al Ministeri Fiscal, però aquest cop a la seva cúspide, en el que és un moviment inèdit que només ha tingut un antecedent similar en democràcia, quan el Govern de Felipe González va nomenar fiscal general qui havia estat ministre de Presidència Javier Moscoso.

Al capdavant de la Fiscalia, Delgado haurà de prendre decisions que estaran sota permanent escrutini, sobretot en la causa del procés, en un moment en què alguns presos ja podran demanar permisos penitenciaris i quan les euroordres contra l'expresident català Carles Puigdemont i l'exconseller Toni Comín estan congelades en espera que el Parlament Europeu decideixi si aixeca la seva immunitat.

Delgado ha d'actuar, segons marca l'Estatut Orgànic del ministeri fiscal, amb «plena objectivitat i independència», cosa de la qual dubten la majoria d'associacions de jutges i fiscals i els grups de l'oposició, que veuen en el seu nomenament un intent d'ingerència del Govern en la Justícia.

Per a la conservadora i majoritària Associació de Fiscals, el nomenament és «una declaració d'intencions» del poder polític per «ficar les urpes a la Fiscalia», quan encara ressona una entrevista en la qual Pedro Sánchez va suggerir que el Ministeri Públic depenia del Govern, paraules que va matisar poc després.