Els científics de l'Institut Sloan Kettering de Nova York, liderat per l'oncòleg català Joan Massagué, han descobert que la capacitat dels càncers per fer metàstasi depèn de la seva capacitat per cooptar les vies naturals de reparació de ferides, el que obre una via pel seu possible tractament. L'avançament científic, publicat a la revista Nature Cancer i que ha estat comunicat també pel mateix Sloan Kettering Cancer Center, proporcionen un marc nou per pensar sobre la metàstasi i com tractar-la.

D'entrada cal recordar que la metàstasi, que és la propagació del càncer a d'altres regions del cos, és responsable del 90% de les morts per càncer. No obstant això, no se sap molt sobre el que fa que les cèl·lules canceroses siguin capaces de fer metàstasi. Ara, aquest estudi d'investigadors de l'Sloan Kettering Institute conclou que les cèl·lules iniciadores de metàstasi tenen un truc per propagar-se: coopten les capacitats naturals de curació de ferides del cos. "Ara entenem la metàstasi com la regeneració del teixit equivocat -el tumor- al lloc equivocat, els òrgans vitals distants", diu Joan Massagué, director de l'Institut Sloan Kettering i el director de la investigació sobre un assumpte en el qual fa 30 anys que investiga.

Anteriorment hi havia indicis que els càncers podrien utilitzar vies de curació de ferides per donar suport al seu creixement. En la dècada del 1980, l'investigador Harold Dvorak va denominar els tumors "ferides que no es curen". Però les noves troballes presenten la primera imatge detallada de com funciona aquest procés en el nivell de cèl·lules i molècules.

Tot i que la metàstasi és mortal, no és una cosa que les cèl·lules canceroses puguin fer fàcilment. Per propagar-se, les cèl·lules canceroses han de separar-se amb èxit de les seves veïnes, travessar les capes de teixit que les separen de la circulació, nedar o arrossegar-se a una nova ubicació en el cos a través de la sang o el líquid limfàtic, sortir d'aquests vasos, després arrelar i començar a créixer en la nova ubicació.