El president rus, Vladímir Putin, va provocar ahir la dimissió en ple del Govern en anunciar una reforma política que atorgarà més poders al Parlament.
«Avui dia, en la nostra societat hi ha una clara demanda de canvi», va afirmar Putin durant el seu discurs anual sobre l'estat de la nació.
Minuts després, el primer ministre, Dmitri Medvédev, el fidel escuder de Putin des de fa vint anys, anunciava la dimissió del Govern en ple, i el president presentava tot seguit un desconegut tecnòcrata, Mikhaïl Mixustin, com el seu substitut.
Després de 20 anys al Kremlin marcats especialment en els últims anys per la involució democràtica, Putin va proposar introduir una sèrie d'esmenes a la Constitució que hauran de ser validades pels russos en un referèndum.
En adreçar-se a les dues cambres del Parlament en el principal centre d'exposicions de país, Putin va proposar que a partir d'ara la Duma voti la candidatura del primer ministre. Fins ara es limitava a donar-hi el vistiplau.
El mateix passarà amb els viceministres i la resta de membres de l'Executiu, prerrogativa que l'oposició comunista havia exigit durant els últims anys arran del descrèdit de la cambra baixa entre la ciutadania.
La reforma política va ser molt ben rebuda, tant pels principals poders de l'Estat, incloent-hi la Duma o Cambra Baixa i el Senat, com pels principals líders polítics lleials al Kremlin. «Crec que el president ha pres una decisió molt valenta en cedir al Parlament una part de les seves facultats», va destacar Valentina Matviyenko, presidenta del Senat.
El que pocs sabien era que minuts després que acabés el discurs, el primer ministre, Dmitri Medvédev, va anunciar la renúncia de l'Executiu, que era molt impopular entre els russos per la dràstica caiguda del nivell de vida en els últims anys, però que tenia el suport de Putin.
Medvédev va considerar «cor-recte» que l'actual Executiu presenti la seva renúncia tenint en compte que els «canvis fonamentals en la Constitució de la Federació Russa» modificaran «l'equilibri de poder» entre els poders executiu, legislatiu i judicial.
La renúncia del primer ministre obre molts interrogants sobre el futur de Putin, que ha d'abandonar el Kremlin el 2024, quan expira el seu segon mandat presidencial consecutiu de sis anys cadascun.
Els analistes ja havien especulat amb la possibilitat que Putin es plantegés seguir al poder encapçalant el Govern, opció factible, ja que els oficialistes controlen la Duma, que és l'òrgan que ha d'aprovar la candidatura del primer ministre quan sigui ratificada la reforma constitucional proposada per Putin.
Putin i Medvédev ja van protagonitzar un canvi de papers el 2008, quan el segon, llavors primer ministre, va ascendir a la presidència i el primer va assumir la direcció del Govern.
Aquesta operació, durament criticada per l'oposició i les cancelleries occidentals, es va repetir el 2012, quan Putin va tornar al Kremlin i Medvédev va recuperar la seva antiga posició.
Una tercera via seria l'aparició d'una nova generació de líders, que seria la que heretaria la nova reordenació política ideada per Putin.
De moment, Putin ja va remetre ahir a la Duma la candidatura de Mikhaïl Mitxustin, el desconegut cap de Servei Federal d'Impostos, com a primer ministre, assumpte que serà estudiat avui a la cambra baixa del Parlament rus.
