Els partits i entitats independentistes van exhibir ahir les seves diferències estratègiques en la cimera convocada pel president català, Quim Torra, en la qual hi va haver només un consens de mínims per reclamar al Govern espanyol el dret a l'autodeterminació i la «fi de la repressió».

La cimera independentista, celebrada al Palau de la Generalitat i que va durar prop de dues hores, havia estat convocada per Torra per perfilar, de manera consensuada, la posició del Govern de cara a l'obertura de negociacions amb l'Executiu de Pedro Sánchez a la recerca d'una solució política per al conflicte català.

Hi va haver un mínim consens en què el Govern ha d'anar a la taula negociadora amb Sánchez només a defensar l'autodeterminació i la «fi de la repressió», però es va constatar l'«escepticisme» de CUP i ANC i la «cautela» amb la qual JxCat afronta aquest diàleg previst en l'acord d'investidura aconseguit pel PSOE i ERC.

A la reunió, presidida per Torra, van ser presents així mateix el vicepresident del Govern, Pere Aragonès, la consellera de la Presidència, Meritxell Budó, i representants dels partits i entitats: Marta Vilalta i Josep Maria Jové (ERC), Elsa Artadi i Albert Batet (JxCat), Carles Riera i Maria Rovira (CUP), Marcel Mauri i Jordi Bosch (Òmnium) i Josep Crua-nyes i Arià Bayé (ANC). En la trobada també va participar per videoconferència l'eurodiputat Antoni Comín, cara visible del Consell per la República.

Malgrat que de la trobada no es va sortir amb cap document pactat, Budó va explicar posteriorment que Torra va rebre el «suport» de partits i entitats a reclamar davant Sánchez el dret a l'autodeterminació i la «fi de la repressió», qüestions que va concitar el «consens» dels assistents.

Les compareixences dels assistents van revelar les divergències estratègiques entre ells. El més contundent a l'hora de mostrar el seu «màxim escepticisme» va ser Carles Riera, que va avisar que la CUP serà «rotundament bel·ligerant» si el diàleg entre executius se cenyeix a «marcs de naturalesa autonomista». Un to molt més optimista va utilitzar la portaveu d'ERC, Marta Vilalta, que va posar en valor la taula de negociació entre governs acordada pels republicans i el PSOE i que pot servir per «acostar» una «solució democràtica» al conflicte català. En canvi, Elsa Artadi (JxCat) es va mostrar més cautelosa i «prudent» respecte als resultats que poden collir-se. Josep Cruanyes (ANC) va dir que la taula de forces independentistes ha de servir sobretot «per fiscalitzar» la negociació entre els dos governs.