Espanya ha esdevingut un dels països pioners a aprovar una declaració d'emergència climàtica, amb el compromís d'activar accions urgents des dels primers cent dies de mandat del nou Executiu de coalició.
Es tracta d'una mesura carregada de simbolisme després que el president, Pedro Sánchez, es comprometés en el seu recent discurs d'investidura a situar la transició ecològica a primera línia de el nou Executiu.
Altres governs del món que han implementat declaracions d'aquesta mena han estat Irlanda, Canadà i França.
El novembre del 2019, el Parlament Europeu va aprovar una resolució en què declarava l'emergència climàtica, amb la qual cosa Europa esdevenia el primer continent amb una declaració pel clima.
En la roda de premsa després del Consell de Ministres, la vicepresidenta i ministra per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic, Teresa Ribera, va comprometre's a aplicar polítiques «urgents» en els primers cent dies de mandat, com la remissió al Parlament de la Llei de canvi climàtic i la definició del camí de descarbonització per la neutralitat climàtica el 2050.
Ribera també va anunciar la creació d'una Assemblea Ciutadana del canvi climàtic, que inclourà la participació dels joves i la composició de la qual tindrà el mateix nombre de dones que d'homes.
La ministra va remarcar el seu compromís ferm amb aquesta declaració per «tres raons»: per justícia climàtica, pel futur de país que requereix un projecte ambiental transversal per a una transformació inclusiva, i per responsabilitat davant el desafiament del canvi climàtic.
La mesura va ser aplaudida per les organitzacions ecologistes, que van valorar la celeritat amb la qual el Govern ha atès la petició del Congrés dels Diputats perquè s'apliqui aquesta declaració d'emergència climàtica, un pas endavant necessari, segons els activistes.
Les ONG van instar el Govern a tenir en compte la importància de la natura perquè, al seu parer, la transició ecològica no serà justa ni ambiciosa si es desatén la biodiversitat.
El Govern s'ha compromès a adoptar 30 línies d'acció prioritàries, cinc de les quals en els primers 100 dies, per combatre el canvi climàtic i generar confiança, així com sumar esforços i «no oblidar ningú, per abordar les dificultats dels més vulnerables».
La declaració introdueix línies transversals perquè la descarbonització esdevingui una oportunitat per a la generació d'ocupació i la reducció de bretxes territorials, perquè un dels objectius és «tenir una economia preparada», segons la ministra.
Es tracta d'un compromís «seriós, no partim de zero», tot i que cal «sumar esforços de tots per ser més ambiciosos», va recordar Ribera, que va assegurar que la ciència i els joves «ens reclamen» actuar amb «urgència davant una demanda social que és palpable».
Per la seva banda, la ministra d'Hisenda i portaveu del Govern, María Jesús Montero, va destacar la feina feta amb el ministeri per a la Transició Ecològica «durant mesos» per dissenyar figures fiscals «sense afany recaptatori, però dissuasives de comportaments perjudicials per al medi ambient».
