21 de gener de 2020
21.01.2020

El TC conclou que la presó provisional de Sànchez té una finalitat «constitucionalment legítima» pel risc de reiteració

Dos membres del ple discrepen i consideren que s'hauria d'haver estimat el recurs d'empara i anul·lar les resolucions del Suprem

21.01.2020 | 20:01

El Tribunal Constitucional (TC) considera que la presó provisional de Jordi Sànchez respecta el principi de "legalitat" i "proporcionalitat" i respon a una finalitat "constitucionalment legítima" pel risc de reiteració delictiva. El ple de TC va desestimar el recurs d'empara contra les interlocutòries del Tribunal Suprem del 6 de febrer i el 20 de febrer del 2018 que acorden i ratifiquen la mesura cautelar i ha fet pública la sentència aquest dimarts, de la qual ha estat ponent Alfredo Montoya. La majoria del ple del TC conclou que no hi ha cap element a les resolucions impugnades que permeti sostenir que la seva "ideologia" va determinar l'adopció de la mesura cautelar si no que, per contra, el "pronòstic" de reiteració delictiva es basa en "la seva posició per aconseguir els seus propòsits".

A més, sosté que la privació de llibertat és proporcionada perquè el recurrent va poder impugnar –i de fet ho va fer en dues ocasions- la modificació de la presó provisional adoptada. Dos dels dotze membres del ple han emès un vot particular discrepant -els magistrats Juan Antonio Xiol i Fernando Valdés- en el qual consideren que s'hauria d'haver estimat el recurs i, en conseqüència, anular les resolucions del Suprem.

Al recurs d'empara, la defensa de Sànchez al·legava que la mesura no era proporcional i que es vulneraven els drets de tutela judicial efectiva, la presumpció d'innocència, a la llibertat personal i ideològica i a la participació en assumptes públics. En aquest sentit, apuntava que les resolucions dictades pel Suprem vulneraven aquests drets perquè "el risc de reiteració delictiva" que esgrimien se sustentava en "indicis insuficients" i que es pretenia convertir "en indicis de delicte el que en realitat són manifestacions de l'exercici de drets cívics i polítics".

La sentència del TC conclou que no hi ha "cap element" en les resolucions impugnades que permeti "sostenir" que la mesura cautelar va estar determinada per la ideologia de Sànchez i afegeix que, per contra, de les resolucions se'n desprèn que el pronòstic de reiteració delictiva no es forma en base a la seva ideologia sinó a la seva "posició pel que fa als mitjans per aconseguir els seus propòsits".

"La valoració de la situació del recurrent, de les seves capacitats, del seu càrrec com a diputat autonòmic i el lideratge que ostentava a l'ANC, així com el seu comportament en el passat, no suposa de cap manera censura ni impedeix ni pertorba l'exercici dels seus drets de llibertat ideològica i de participació en assumptes públics", diu la sentència.

En aquest sentit, afegeix que "per contra" serveix per "explicitar" les raons que fonamenten el pronòstic de comportament futur en el qual es basa la finalitat "constitucionalment legítima de la presó provisional".
"Hem d'insistir que la valoració de les circumstàncies expressades no només no lesionen els seus drets fonamentals sinó que responen a un mandat constitucional", remarca la sentència.

En aquest sentit, recorda que, tot i estar en presó provisional, va formar part de la candidatura de Junts per Catalunya durant les eleccions del 21-D i va ser proclamat diputat electe. També que va ser proposat pel president del Parlament com a candidat a la presidència de la Generalitat en dues ocasions i que, amb posterioritat a l'obertura del judici oral al Suprem, es va presentar i va ser proclamat diputat del Congrés, tot i que posteriorment la mesa va suspendre la decisió.

La sentència conclou que es van valorar mesures alternatives a la presó que suposessin una menor ingerència en el seu dret de participació política però que van ser descartades perquè el risc de reiteració estava "directament connectat a una activitats pública a la que no ha renunciat i que des de diversos fronts ha servit d'instrument per a l'execució dels fets investigats". Tot plegat, sense que "resultés suficientment acreditada la seva voluntat d'abandonar la conducta desplegada".

Vot particular de dos magistrats


La sentència compta amb el vot particular discrepant de dos magistrats, que consideren que s'hauria d'haver estimat el recurs d'empara i, en conseqüència, anul·lar les resolucions del Suprem. En aquest sentit, creuen que es va "maximitzar" el control sobre els riscos de reiteració delictiva a través del "sotmetiment del recurrent a una control gairebé absolut mitjançant la privació de llibertat".

En aquest sentit, consideren que s'hauria d'haver tingut en compte que les conductes havien provocat l'aplicació de l'article 155 i que havia renunciat a la presidència de l'ANC, que "era el càrrec al qual, en bona mesura, s'havia vinculat el risc de reiteració delictiva".

Els magistrat també remarquen que, tal i com marca la jurisprudència del TEDH, calia estudiar si era possible adoptar mesures alternativa per "pal·liar" la restricció de l'exercici del dret a representació pública respectant "el principi de proporcionalitat".

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook