El major Josep Lluís Trapero va defensar ahir l'actuació dels Mossos d'Esquadra, ja que van complir les resolucions judicials per evitar l'1-O, i es va desmarcar del Govern de Carles Puigdemont, per la «incomoditat» davant el seu full de ruta unilateral, que considera una «barbaritat». A l'Audiència Nacional va començar ahir el judici contra Trapero, l'exdirector dels Mossos Pere Soler i l'exsecretari general d'Interior Cèsar Puig, per als quals la Fiscalia demana 11 anys de presó per rebel·lió, així com contra la intendent Teresa Laplana, que afronta una petició de 4 anys de presó per sedició.

Amb l'acusació per rebel·lió encara vigent, Trapero, en la línia del seu testifical al Suprem, es va desmarcar de Puigdemont -va dir que no hi mantenia una relació «ni estreta, ni bona, ni dolenta»- i va destacar la seva «incomoditat» amb l'estratègia del Govern de mantenir el referèndum unilateral, encara que va al·legar que sempre va deixar clar que complirien les ordres judicials i que ho van fer. Encara més, Trapero va qualificar les resolucions de ruptura que el Parlament va aprovar en el marc de l'estratègia unilateral independentista com «una barbaritat més de les que s'estaven fent» en el procés.

Va insistir que en la reunió que van mantenir amb Puigdemont i diversos consellers el 28 de setembre van advertir el Govern que «no s'equivoquessin», perquè la policia catalana «no secundaria cap ruptura de la legalitat ni de la Constitució», i van expressar la seva «preocupació» pels danys a la imatge del cos. «I ell ens va dir que més important que la imatge dels Mossos era la imatge del Govern», va afegir Trapero, que va subratllar que en la reunió també es va retreure a Puigdemont les «exposicions públiques» d'alguns consellers sobre el paper del cos.

Davant la insistència del fiscal Miguel Ángel Carballo, Trapero va negar que el seu ascens al rang de major fos impulsat per Puigdemont en el marc dels seus plans sobre la independència, ja que el llavors president «no hi va tenir res a veure». Segons Trapero, des del Govern tan sols el van sondejar en una ocasió, el setembre del 2016, per saber com actuarien els Mossos d'Esquadra davant un eventual referèndum unilateral.

Va ser el llavors secretari de l'executiu de Puigdemont, Joan Vidal de Ciurana, qui el va convocar al Palau de la Generalitat el setembre del 2016, més d'un any abans del referèndum de l'1-O, per preguntar-li on estarien els Mossos si es generés una «doble legalitat». «La doble legalitat no existeix», va respondre Trapero, que també va deixar clar al secretari del Govern de Puigdemont que els Mossos d'Esquadra farien «sempre» el que diguessin els jutges i que ho van complir.

En l'interrogatori, Trapero va qualificar d'«ofensiu» que el coordinador del dispositiu policial de l'1-O, el coronel de la Guàrdia Civil Diego Pérez dels Cobos, afirmés que els seus advertiments dels riscos d'una intervenció policial per impedir el referèndum fossin una excusa perquè es pogués celebrar. «Jo em puc equivocar, però no necessito excuses», va replicar Trapero, que no va amagar les seves diferències amb De los Cobos, fins al punt que va ser el que va motivar que s'apartés del gabinet de coordinació i que delegués en el seu llavors número 2, Ferran López.

En l'interrogatori, de gairebé sis hores, el fiscal va inquirir a Trapero els motius pels quals van permetre l'ocupació de nombroses de les escoles que havien d'acollir les urnes del referèndum durant tot aquell cap de setmana. «No vam entendre que eren activitats preparatòries del referèndum», va contestar el major, que va argumentar que els Mossos van entendre que l'ordre judicial de precintar les escoles no «facultava» la policia catalana a desallotjar els centres abans del dia 1 i es va escudar en el fet que que resultava «difícil distingir» entre les activitats educatives i lúdiques i les relacionades amb l'1-O. «El que vam fer va ser el que enteníem que ens ordenava aquella ordre judicial; no sé si equivocadament o no, però voluntàriament equivocadament, no», va insistir Trapero, que va recordar que altres cossos policials tenien «exactament» la mateixa ordre.

L'1-O, els Mossos no van fer cap dispositiu per facilitar que Puigdemont pogués votar, segons Trapero, que va apuntar que si algun agent el va ajudar, cosa que no li consta i li semblaria «incorrecta», «haurà d'assumir-ho» personalment.

Sobre els votants, va dir que veure com defensaven les urnes era «poc imaginable. Era que els hi anava la vida, estem parlant d'una actitud difícil d'entendre i sobretot de preveure», va al·legar.

En relació amb l'actuació dels Mossos davant les protestes del 20-S, va lamentar que la Guàrdia Civil no els avisés que estava a punt de protagonitzar 40 accions simultànies en una jornada «excepcional», i va defensar que la seva prioritat va ser evitar un mal major, davant el temor que una intervenció dels antidisturbis provoqués que la situació se'ls n'anés de les mans. A més, va defensar el model de mediació que impulsen els Mossos d'Esquadra.