22 de gener de 2020
22.01.2020

El Govern central planteja una reforma dels delictes de sedició i rebel·lió

Els canvis al Codi Penal podrien implicar una rebaixa de les penes imposades per sentència ferma

21.01.2020 | 23:22
El president del Govern central, Pedro Sánchez

El Govern central ha obert el debat sobre una àmplia reforma del Codi Penal que afectaria, entre d'altres, el delicte de sedició i que podria implicar una rebaixa de les penes ja imposades per sentència ferma si la nova llei és més beneficiosa per als reus que aquella per la qual van ser condemnats.

L'Executiu no ha indicat en quin sentit considera necessària aquesta reforma, que també podria afectar el delicte de rebel·lió, més enllà d'homologar-los amb la resta de països europeus i d'actualitzar-los i ajustar-los a la realitat, de manera que no s'ha mostrat explícitament favorable a una rebaixa de les penes que estableix ara el Codi Penal.

En cas que sigui així, podria tenir un efecte sobre les condemnes imposades pel Tribunal Suprem als líders del procés, la més gran de les quals, tretze anys de presó i d'inhabilitació, a Oriol Junqueras, perquè així ho estableix el Codi Penal.

El Dret Penal té com a principi l'aplicació de la llei més favorable, que en aquest cas entronca directament amb el concepte de retroactivitat, una excepció regulada en el Codi Penal sempre que beneficiï el reu.

Perquè la norma general és la irretroactivitat de les lleis (no es pot condemnar una persona a una pena establerta amb posterioritat a la comissió del delicte), però sí que es preveu la revisió en els casos on s'afavoreixi el reu.

Ho diu en els següents termes l'article 2.2 del Codi Penal: «Tot i això, tenen efecte retroactiu les lleis penals que afavoreixin el reu, encara que quan entri en vigor s'hagi dictat sentència ferma i el subjecte estigui complint condemna. En cas de dubte sobre la determinació de la llei més favorable, s'ha d'escoltar el reu. Els fets comesos sota la vigència d'una llei temporal seran jutjats, però, d'acord amb aquesta llei, llevat que es disposi expressament el contrari». Per això, en cas de dubte, es preveu escoltar el reu i el ministeri fiscal, com a responsable de vetllar per l'interès públic.


El text

El Codi Penal castiga per sedició els que s'alcin públicament i tumultuàriament per impedir, per la força o fora de les vies legals, l'aplicació de les lleis o qualsevol autoritat, corporació oficial o funcionari públic, el legítim exercici de les seves funcions o el compliment dels seus acords, o de les resolucions administratives o judicials. Preveu càstigs de vuit a deu anys de presó per als que dirigeixin o indueixin la sedició o en siguin principals actors (el cas dels Jordis) i de deu a quinze anys si aquests mateixos comportaments els perpetren autoritats (els exconsellers condemnats).

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook