El major dels Mossos d'Esquadra, Josep Lluis Trapero, va afirmar ahir que se sent injustament tractat perquè va fer el possible per impedir l'1-O i la policia catalana va actuar bé.

Després de gairebé deu hores, en dos dies, d'un dur interrogatori a l'Audiència Nacional per part del fiscal Miguel Ángel Carballo, Trapero va insistir que va planejar la detenció del llavors president Carles Puigdemont i el seu Govern i, davant els dubtes mostrats pel ministeri públic, va detallar que dos dies abans de la DUI del 27 d'octubre del 2017 va enviar un correu electrònic al seu número 2, Ferran López, perquè dissenyés el dispositiu dels arrestos.

En el moment més personal del judici, Trapero va revelar que després de ser imputat en aquesta causa, en què afronta una petició de 11 anys de presó , es va sentir «injustament tractat», perquè està convençut que els Mossos ho van donar tot per complir la ordre judicial d'impedir el referèndum en el dispositiu conjunt amb la Guàrdia Civil i la Policia Nacional. «Les coses que he arribat a sentir que hem fet, i no hem fet res d'això», es va queixar Trapero, que va ressaltar que les desqualificacions als Mossos li causen «tristesa, no; el següent».

Qüestions ideològiques

I és que, segons va al·legar, els Mossos van intentar «clarament» evitar el referèndum i no, com va preguntar el fiscal, «quedar bé davant dels que el promovien». «No és no voler, és no poder», va precisar. Una altra cosa és que, amb més 7.500 mossos desplegats, hi hagués alguns casos puntuals d'agents, que no superen el centenar, que no «van estar a l'altura», ja que «van fer menys del que els tocava fer» a causa de «motivacions ideològiques», i als quals va ordenar obrir una informació reservada. «Tnc molt pocs dubtes que l'actitud dels 7.500 mossos i dels seus comandaments no era cap altra que intentar, en el marc del dispositiu conjunt, impedir el referèndum. Cap dubte», va puntualitzar Trapero, que va precisar que si la direcció dels Mossos hagués donat alguna ordre il·legal als agents perquè permetessin la votació, l'haurien denunciat.

El pla per detenir Puigdemont

Després de gairebé deu hores d'interrogatori, el tinent fiscal Miguel Ángel Carballo va treure a la llum els seus dubtes sobre el pla per detenir Puigdemont que Trapero va anunciar públicament en la seva declaració de l'any passat al Suprem.

El major va replicar que la sala té una prova que avala la seva versió: el correu electrònic que va enviar el 25 d'octubre al comissari Ferran López perquè preparés el dispositiu de la detenció del Govern si cometien la «barbaritat» de proclamar la independència, tot i que creia que no farien la DUI. «Crec que, com molta gent, esperàvem que la situació no anés endavant. Jo sempre vaig creure que això (la DUI) no succeiria. El dia 24 vam parlar amb els comissaris López i Joan Carles Molinero. Ens vam preguntar què passaria, si convocarien eleccions o farien una barbaritat», va explicar.

En aquella reunió amb López i Molinero van valorar la possibilitat que des de l'àmbit judicial els arribés l'ordre de detenir Puigdemont si es feia la DUI. «I ens vam dir, 'hòstia', que no ens enxampi això, hem de preparar-ho».

Per aquest motiu, l'endemà va enviar el correu electrònic a López amb les directrius per practicar les detencions i li va demanar que li presentés per escrit el pla, que també ha estat aportat al tribunal, detallant quins comissaris intervindrien i quins mitjans es farien servir, entre ells un helicòpter.

Trapero, que va lamentar la «mirada perversa» sobre la tasca dels Mossos, va defensar la seva actuació, si bé va fer més autocrítica que quan va declarar al Suprem. Per exemple, va reconèixer que va informar l'exconseller d'Interior Joaquim Forn, l'exsecretari general Cèsar Puig i l'exdirector de la policia Pere Soler de les ordres de la Fiscalia per evitar l'1-O, encara que va insistir que les va complir. «No ho vaig fer amb cap mala fe, al contrari», va dir Trapero, que va justificar que comuniqués aquestes instruccions als seus caps polítics perquè implicaven per part dels Mossos l'ús de recursos, de diners, de lloguer de material i perquè «no eren temes especialment secrets» ja que sortien a la premsa.