L'exdirector general dels Mossos d'Esquadra Pere Soler ha assegurat aquest dijous que ell mai va rebre cap "ingerència" per part de l'exconseller d'Interior Joaquim Forn sobre el paper de la policia catalana en l'1-O i ell mateix tampoc va donar cap "instrucció" als comissaris del cos. Segons ell, les declaracions públiques de Forn sobre el posicionament dels Mossos en el referèndum eren les mateixes que les del Govern, però l'exconseller també va voler tranquil·litzar els sindicats policials assegurant que mantindria el cos al marge de l 'activitat política del Govern. "Tothom sabia on eren els Mossos, una cosa són les declaracions i l'altra els fets, tothom sabia que aniríem a eleccions o al 155", ha explicat. "Al Departament d'Interior ningú va fer res per a la celebració del referèndum", ha assegurat.

En resposta a l'interrogatori del fiscal, Soler ha explicat que va ser director general de Serveis Penitenciaris entre el 2013 i el 2016. El nou conseller d'Interior del Govern Puigdemont, Jordi Jané, li va proposar ser director de la Policia, però ell va rebutjar l'oferiment perquè el director d'aleshores, Albert Batlle, ho feia "bé". Tot i així, va dir que si el càrrec quedava vacant li tornessin a plantejar. El juliol del 2017, quan Forn va ser nomenat conseller i Batlle va dimitir, li van tornar a plantejar el nomenament, i Soler va dir que si no hi havia cap altre candidat, acceptaria el càrrec.

Abans de ser nomenat, l'octubre del 2016, quan el PSOE va decidir abstenir-se en la investidura de Mariano Rajoy, va fer un tuit dient que li feien "pena" els espanyols per seguir tenint un govern del PP, però ha aclarit que ho va dir en el sentit de saber-li greu. El 4 de juliol del 2017, quan es va presentar el referèndum al TNC, també va fer un tuit dient que els catalans acabarien votant en un referèndum d'independència i ningú ho podria evitar. "Jo no tenia cap càrrec públic ni sabia que el tindria", ha recordat. Segons ell, el tuit i el posicionament dels partits independentistes era pressionar perquè el govern espanyol accedís a fer un referèndum pactat. Per això, considera que les manifestacions públiques de Forn sobre el paper dels Mossos l'1-O no pretenien influir en el cos, sinó que eren un posicionament polític.

Quan ja era director dels Mossos, el 31 de juliol del 2017, va fer un tuit dient que els Mossos complirien la llei, recordant la primacia de la carta de drets fonamentals de la Unió Europea sobre la Constitució Espanyola, que s'ha d'interpretar segons la legislació internacional. En aquella ocasió, el major del cos, Josep Lluís Trapero, li va demanar que no fes tuits com aquells perquè podien ser malinterpretats.

Sobre les seves funcions en el cos, ha explicat que ell només supervisava l'actuació de la Divisió d'Afers Interns (DAI) i era informat dels plans operatius d'ordre públic i seguretat ciutadana, però no sobre les funcions de policia judicial. Ell era el responsable en matèria de contractació, personal i pressupost, i per això també li traslladaven les necessitats de recursos humans i materials com a policia judicial.

Així, per exemple, després de la segona instrucció de la fiscalia del setembre del 2017 es van ampliar la jornada dels agents. "La dependència judicial prima sobre la dependència orgànica, això ho sap tothom", ha dit. "Nosaltres vam posar tots els efectius que teníem; era un dispositiu de tots els cossos de seguretat, posem la jornada de 8 a 12 hores, es treuen tots els caps de setmana i tots els permisos per assumptes propis", ha explicat. "Vam posar tot el cos a disposició de les instruccions, primer del fiscal i després de la magistrada", ha completat. En tot cas, ha dit que a ell no li tocava valorar si les ordres fiscals o judicials es podien complir o no.

20-S des del despatx de la direcció general

Pel que fa al 20-S, Soler ha respost al fiscal que va tenir coneixement de les actuacions de la Guàrdia Civil a través de la ràdio mentre es desplaçava cap al seu despatx a la Direcció General de la Policia. I que va ser des d'allà que va seguir tota la jornada, a través dels mitjans de comunicació, ja que va creure que no era convenient que ell es desplacés al centre de comandament que s'havia organitzat. També ha dit que no era la seva responsabilitat autoritzar la concentració, ja que depèn d'una altra direcció general del Departament.

Soler ha assegurat que va saber posteriorment a aquell dia que l'expresident de l'ANC Jordi Sànchez tingués un paper de mediació. "El veig per la televisió, però no sé quin paper se li demana per part dels Mossos", ha explicat. De fet, ha remarcat que l'actuació de la policia catalana estava "en mans de l'operatiu", que no va saber que Forn li va demanar a Trapero que parlés amb Sànchez, i que no va saber fins al matí següent de les "dificultats" que va tenir la comitiva judicial per sortir de la conselleria.

També ha limitat molt la seva relació amb Jordi Sànchez, de quan ell era director general de Serveis Penitenciàries i l'expresident de l'ANC era adjunt al Síndic de Greuges. El fiscal li ha replicat que Soler va trucar dues vegades a Sànchez el 30 de setembre del 2017 i una l'1-O. Soler ha dit no recordar haver parlat amb ell el dia abans del referèndum, i que en tot cas devien ser "en resposta a una trucada d'ell", i que l'1-O a la tarda hi va parlar un moment per un problema que tenia l'ANC amb una tarima que va muntar a la plaça Catalunya.

L'exdirector general dels Mossos ha justificat les gestions que va fer després de rebre una petició per part d'alts càrrecs d'ERC al Govern per protegir-los després de l'exposició pública a què van ser sotmesos per la seva detenció el 20-S perquè "se sentien amenaçats". Va rebre una trucada per part del director general de Patrimoni, Francesc Sutrias, i afectava també el número dos de Vicepresidència i Economia en aquell moment, Josep Maria Jové. Soler ha explicat que no es van acceptar mesures de protecció d'aparells electrònics ni es van posar escortes, sinó "com a molt, contra-vigilància, com es feia amb altres polítics d'altres partits". Soler s'ha desvinculat de l'escombrada al despatx de l'expresidenta del Parlament Carme Forcadell. "No en tenia coneixement, només m'interesso pel que es vehicula a través meu, en aquella època va ser el cas de Sutrias i també gent del PP i Cs", ha reblat.