Pere Soler diu que ni ell ni Forn van influir mai en l'actuació policial dels Mossos l'1-O

Segons Soler, les declaracions públiques de Forn sobre el posicionament dels Mossos en el referèndum eren les mateixes que les del Govern, però l'exconseller també va voler tranquil·litzar els sindicats policials assegurant que mantindria el cos al marge de l 'activitat política del Govern. «Tothom sabia on eren els Mossos, una cosa són les declaracions i l'altra els fets, tothom sabia que aniríem a eleccions o al 155», va explicar. «Al departament d'Interior ningú no va fer res per a la celebració del referèndum», va assegurar.

En resposta a l'interrogatori del fiscal, Soler va explicar que va ser director general de Serveis Penitenciaris entre el 2013 i el 2016. El nou conseller d'Interior del Govern Puigdemont, Jordi Jané, li va proposar ser director de la Policia, però ell va rebutjar l'oferiment perquè el director d'aleshores, Albert Batlle, ho feia «bé».

Tot i així, va dir que si el càrrec quedava vacant l'hi tornessin a plantejar. El juliol del 2017, quan Forn va ser nomenat conseller i Batlle va dimitir, li van tornar a plantejar el nomenament, i Soler va dir que si no hi havia cap altre candidat, acceptaria el càrrec.

D'altra banda, Soler va assegurar ahir que l'1-O no va votar perquè no volia que això «perjudiqués» la imatge dels Mossos. «Pel meu càrrec, vaig entendre que no havia d'exercir el meu dret a vot», va dir, i va afegir que «en cap cas volia que, encara que fos un gest simbòlic, pogués perjudicar el cos, que estava actuant com a policia judicial».

El fiscal Miguel Ángel Carballo li va recordar que ell militava en un partit que demanava el vot, però Soler li va replicar que en aquell moment exercia com a director general.

Durant la seva declaració a l'Audiència Nacional, Soler va afirmar que «ningú» li va demanar que fes cap «acte il·legal», que, si no, hauria dimitit, i que «se sabia quina era la posició dels Mossos respecte a l'1-O i la DUI».

El fiscal va interpel·lar Soler sobre per què no havia demanat a Carles Puigdemont que no se celebrés el referèndum en el mateix sentit que ho fa el major Josep Lluís Trapero en la reunió del 28 de setembre del 2017 al Palau de la Generalitat. «Com ho faig, sent un alt càrrec del Govern?», va respondre Soler. «La posició del Govern és pública i notòria», va remarcar.

Soler va defensar que ja estava complint el requeriment que tenia del TC per paralitzar accions per a la celebració del referèndum dins de les seves «competències» com a director de la policia.

Carballo li va demanar si no hauria servit fer un comunicat, com a director dels Mossos, per intentar evitar el referèndum. «Jo faig el que he de fer. Quan la mesura m'afecta a mi, com la meva destitució, l'accepto», va assegurar Soler. L'exdirector general de la Policia considera que el que no podia era «desautoritzar el president». «En un govern normal no hi té cabuda, perquè és un superior jeràrquic i jo un alt càrrec de Govern», va concloure.

Soler sabia que Trapero estava en contra de la celebració del referèndum «per les dificultats que hi podia haver», que aquesta posició «no era cap secret» i que «mai no se li va demanar que estigués a favor o que desobeís cap instrucció fiscal o judicial». Soler va recordar que el major el va alertar d'escenaris amb «algun incident d'ordre públic» i que havia demanat una reunió amb el conseller. Posteriorment, va respondre al fiscal, Soler no es va interessar pel resultat de la reunió.

Soler va defensar que l'1-O el cos dels Mossos d'Esquadra va fer un «sacrifici ingent» amb el dispositiu que va posar en marxa, amb uns 8.000 efectius.

El fiscal va comparar aquestes dades amb la del número d'agents desplegats en unes eleccions, però Soler va argumentar que, en uns comicis electorals, «es treballa en dos torns» perquè «s'ha de donar als Mossos l'oportunitat d'anar a votar». A més, Soler va insistir que era un dispositiu «conjunt» amb la Guàrdia Civil i la Policia Nacional.