23 de gener de 2020
23.01.2020

Trapero assegura que es va oferir per detenir personalment Puigdemont

La intendent dels Mossos Teresa Laplana assegura que només va parlar amb Sànchez el 20-S per indicació dels superiors

22.01.2020 | 23:58
Trapero esperant per declarar davant l'Audiència Nacional

El major dels Mossos d'Esquadra Josep Lluís Trapero va revelar que es va oferir per detenir ell personalment l'expresident Carles Puigdemont, encara que els comissaris superiors Ferran López i Joan Carles Molinero el van dissuadir i van acordar que ho farien ells dos. Un dia després que el fiscal Miguel Ángel Carballo posés en dubte que Trapero tingués planejat arrestar Puigdemont, el major va aprofitar l'interrogatori de la seva advocada, Olga Tubau, a la tercera sessió del judici a l'Audiència Nacional, per assegurar que la intenció era que fos ell mateix qui arrestés el president si així ho acordava el jutge després de la DUI.

En una conversa que va mantenir amb els comissaris López i Molinero, en què valoraven com dur a terme aquest dispositiu, Trapero va plantejar que «allò raonable» era que, com a màxim comandament dels Mossos d'Esquadra, fos ell qui detingués Puigdemont, segons va explicar el major, que afronta una petició d'11 anys de presó per rebel·lió per la seva suposada connivència amb els líders independentistes.

«Em van dir que no els semblava bé, que era millor que jo em quedés a Egara [el complex central dels Mossos d'Esquadra] i que ells s'hi oferien [a practicar la detenció de Puigdemont]», va relatar Trapero, abans de posar fi a la seva extensa declaració, que en tres dies s'ha prolongat durant unes dotze hores.

En ser conscients que es tractava d'un tema d'una «gran transcendència», Trapero va donar indicacions perquè fossin els màxims comandaments dels Mossos d'Esquadra els que assumissin les detencions dels consellers: dos comissaris per cada membre de la Generalitat o, com a alternativa, un comissari i un intendent.

Com una altra mostra del seu distanciament amb els líders del procés, va reconèixer, a més, que ara «lamenta» que pocs dies abans de l'1-O la cúpula dels Mossos rebutgés la idea que havien estudiat per emetre un comunicat o convocar una roda de premsa per desmarcar-se públicament dels plans del Govern per seguir endavant amb el referèndum.

L'excap dels Mossos va sospesar amb la seva cúpula mostrar en públic el seu malestar amb el Govern després de sortir «frustrats» i «preocupats» de la reunió que van mantenir el 28 de setembre del 2017 amb Puigdemont, l'exvicepresident Oriol Junqueras i l'exconseller d'Interior Joaquim Forn, que no van tenir en compte la seva petició de fer marxa enrere amb l'1-O tot i el risc que preveien per a l'ordre públic i la seguretat ciutadana.


Tampoc un comunicat

«En un primer moment teníem la intenció de fer la roda de premsa, després vam pensar que no, que un comunicat, es va encarregar al comissari Quevedo un esborrany, i finalment ho vam descartar, cosa que ara lamentem tots», va assen-yalar.

Del que no va tenir dubtes Trapero, segons va declarar, va ser a l'hora de rebutjar fer el salt a la política després del seu cessament el 27 d'octubre del 2017 al capdavant dels Mossos en aplicació de l'article 155, quan va tenir ofertes per incorporar-se a una candidatura a les eleccions a Parlament del 21-D. Va ser la seva pròpia advocada, Olga Tubau, qui li va traslladar aquesta proposta –que segons alguns mitjans consistia a ocupar el tercer lloc de la candidatura de JxCAT encapçalada per Puigdemont–, davant el que el major va ser contundent, en deixar clar que no volia ni que el truquessin.


Laplana s'exculpa

Per la seva part, la intendent dels Mossos Teresa Laplana va assegurar que ella no tenia l'obligació de parlar amb l'expresident de l'ANC Jordi Sànchez si no era per ordre dels seus superiors, «ni donar-li explicacions ni demanar-li res», perquè «no té cap autoritat».

En el seu interrogatori, Laplana va explicar que abans del 20-S no havia parlat mai amb Sànchez i que aquell dia ho va fer tres cops, sempre després que els seus superiors jeràrquics li ho indiquessin per telèfon.

En els tres casos esmentats la conversa va ser per crear un passadís de voluntaris de l'ANC per entrar els detinguts a la seu d'Economia, fer un cordó de seguretat al voltant dels vehicles de la Guàrdia Civil o fer un altre passadís al vespre perquè la comitiva judicial pogués sortir-ne.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit